LA GUERRA COMERCIAL PORTA A LA GUERRA MILITAR
Marc històric general
La culminació de les revolucions burgeses a l'àrea asiàtica i africana després de la 2ª guerra mundial va obrir la porta a un desenvolupament vertiginós posterior del capitalisme, principalment a l'àrea asiàtica, coronant l'extensió del capitalisme a nivell mundial. La llei de la tendència decreixent de la taxa de guany combinada amb els diferents moments en els que irromp el capitalisme en els diferents camps geohistòrics es tradueix en la llei per la qual els capitalismes més joves acumulen a un ritme més ràpid que els més vells.
El desenvolupament capitalista de l'àrea asiàtica amb base industrial va suposar un enorme baló d'oxigen pel capitalisme mundial, aportant masses enormes de plusvàlua extorsionada a les masses proletaritzades i que es proletaritzen en aquest procés, aportant un rejoveniment de la taxa de guany al capitalisme occidental que realitzava allà les seves inversions. La gran massa de proletaris explotats a l'àrea asiàtica s'ha traduït en una gran massa de plusvàlua que, al seu torn, s'ha traduït en una gran acumulació de capital productiu que, a la vegada, s'ha traduït en una gran massa de capital comercial i financer. Això ha suposat un desplaçament gradual del centre de gravetat del capitalisme cap a Àsia, estimulat dialècticament per la necessitat dels capitalismes més vells de treure a flotació la seva taxa de guany.
El repartiment del món realitzat a Ialta i Potsdam no es correspon ja amb la realitat de les diferents potències imperialistes en pugna: Alemanya va forçar la seva reunificació, la formació de la UE i l'absorció de l'Europa de l'Est; l'imperialisme rus va ressuscitar del seu enfonsament gràcies als alts preus del petroli i del gas; la potència productiva del Japó va poder ser reclosa dins de les seves fronteres però el capitalisme xinès ha copat les posicions principals en el capital industrial i financer i s'expandeix pel món; altres potències com Turquia, l'Índia, el Brasil i Sudàfrica juguen un paper principal en el món capitalista.
La ruptura del repartiment del món i les crisis de sobreproducció porten a les guerres comercials i militars per la “destrucció obligada d'una massa de forces productives (…), per la conquesta de nous mercats i l'explotació més intensa dels antics” (Manifest del Partit Comunista). En aquestes guerres, la classe obrera ha de rebutjar qualsevol aliança amb la seva pròpia burgesia: “els obrers no tenen pàtria” (Manifest del Partit Comunista).
La caracterització de totes les guerres en la fase actual del capitalisme i que ha de servir de referència a la classe obrera mundial, es troba en el següent posicionament de Lenin: “figurem-nos a un esclavista posseïdor de cent esclaus que lluita contra un altre, que en posseeix dos-cents, per una distribució més “equitativa” d'aquests esclaus. És clar que parlar en aquest cas de guerra “defensiva” o de “defensa de la pàtria” seria falsejar la història i equivaldria, a la pràctica a una simple farsa dels hàbils esclavistes per enganyar la gent senzilla, els petits burgesos i la gent inculta. (…) I no correspon als socialistes ajudar a un bandit més jove i més vigorós a que desvalisi altres bandits més vells i més saciats. El que han de fer els socialistes és aprofitar-se de la lluita dels bandits per enderrocar-los a tots.” (El socialisme i la guerra, Lenin, 1915).
La guerra per Àfrica
A “El Comunista” nº69 (pàg. 21) i a “El Comunista” nº70 (pàg. 24) vam analitzar la creixent importància que adquiria el desenvolupament de les forces productives a Àfrica. De la lectura d'aquest mateix número de la revista es desprèn clarament la importància creixent que té Àfrica en la guerra comercial entre potències capitalistes i com àrea de desenvolupament del capitalisme. Es pot observar per la incorporació d'Etiòpia i Egipte al BRICS (pàg. 20), juntament amb Sudàfrica, i per les inversions i crèdits que intenten desenvolupar tant la Xina com l'Índia (pàg. 21) i les diferents potències occidentals. La Unió Africana ha estat incorporada com a membre del G-20.
El desenvolupament de les forces productives a Àfrica, amb inversió massiva de capital asiàtic, es tradueix en una INTERCONNEXIÓ creixent que va acompanyada de la creació de la major àrea de lliure comerç per superfície del món i d'un sistema de pagaments en divises locals que té com objectiu desplaçar al dòlar en el comerç intra-africà (pàg. 20).
L'estabilitat de la zona interessa als imperialismes xinès, turc, emiratià, etc. mentre que als EEUU i a l'imperialisme europeu els convé la inestabilitat d'una zona de la qual han estat expulsats, la integració de la qual no aconsegueixen ni evitar ni aprofitar. Aquest conflicte econòmic es manifesta en una sèrie de xocs militars.
A l'extrem occidental del Sahel, prossegueix l'expulsió del capitalisme europeu sobre la base del suport militar rus en la lluita pel control de les matèries primeres de la zona. Els 11.600 soldats i 1.500 policies de l'ONU desplegats a Mali han hagut de sortir anticipadament davant la pressió militar del govern, secundat per tropes mercenàries russes. A Mali i a Burkina Faso se li ha sumat ara Níger que, després del cop militar, ha ordenat la retirada dels 1.500 soldats francesos i fins i tot de l'ambaixador francès. Els soldats francesos segueixen a les bases mentre es produeixen manifestacions amb banderes russes exigint la seva retirada. Després d'una sèrie d'anades i vingudes, els països de la zona sembla que han descartat la intervenció militar contra la junta militar.
A l'extrem oriental del Sahel, s'ha iniciat un conflicte armat a Sudan entre l'exèrcit i les Forces de Suport Ràpid (que han actuat a Líbia i Iemen) en el qual estan en joc les inversions d’EAU en els ports, les inversions xineses en ferrocarrils, els oleoductes que treuen petroli de Sudan del Sud, la producció de goma aràbiga i l'extracció d'or. “Sudan va exportar oficialment 34,5 tones d'or per valor de més de 2.000 milions de dòlars l'any passat” (Bloomberg, 17-05-2023), l'extracció dels quals exploten mercenaris russos, empreses marroquines i ambdues fraccions contendents.
L'existència de grups paramilitars i de milícies (“estats dins de l'estat”) és una cosa que els Estats de la zona es veuran empesos a anar desmantellant per complir la seva funció capitalista de forma més unitària. En aquest procés, que només pot superar ràpidament una revolució comunista internacional, només es poden esperar les més diverses atrocitats pels diferents bàndols contendents. A Etiòpia, l'intent de desarmament dels grups de voluntaris armats d'ètnia amhara (Fano) ha produït una sèrie d'enfrontaments, assalts a bases de l'exèrcit, assalts a comissàries i a una presó i la presa del control de diverses ciutats. Recordem que Etiòpia acaba de ser convidada a entrar al BRICS i ha finalitzat l'emplenament de la presa del Renaixement (malgrat l'oposició d'Egipte i Sudan).
El joc d'ombres militar a Àsia-Pacífic
A la zona d'Àsia-Pacífic segueix el macabre joc d'ombres i temptatives en el pla militar.
L'AP4 (Austràlia, Corea del Sud, el Japó i Nova Zelanda) ha fet declaracions a favor de “fer pinya” amb l'OTAN. Els EEUU van anunciar un paquet de 345 milions de dòlars que serien lliurats sense haver d'esperar que es fabriquin, segueixin tot el procés d'autorització, etc. Això contrasta en volum i, si es compleix, en rapidesa amb les armes que fins ara els EEUU han estat prometent a Taiwan, per valor de milers de milions de dòlars, però amb temps de lliurament per les calendes gregues.
I, mentre continua el llançament compulsiu de míssils al mar per part de Corea del Nord, “la Xina i les forces armades de Vladimir Putin van dur a terme sis maniobres militars conjuntes l'any passat, la major quantitat en dades que es remunten a dues dècades. Això va suposar dos terços de totes les maniobres de la Xina amb exèrcits estrangers al 2022.” (Bloomberg, 15-07-2023). Corea del Nord i Rússia també han mantingut converses recentment, pel que fa al suport mutu en el terreny militar per la prolongació de la guerra a Ucraïna.
Els cereals i la guerra a Ucraïna
En el cas dels cereals i la guerra a Ucraïna, la guerra comercial i la guerra militar se solapen completament: “Rússia, que ja és el major exportador mundial de blat, va produir una collita rècord de gra al 2022-23, generant un 23% més de volum que la mitjana dels cinc anys anteriors. Encara que tot apunta al fet que l'any que ve es produirà una mica menys, així i tot la collita serà abundant.” (Expansión, 11-08-2023).
Rússia havia accedit a l'acord d'exportació de cereals des d'Ucraïna per la pressió de tercers països, sobretot africans, però amb aquesta collita pot permetre's trencar l'acord, treure’s de damunt a un competidor, generar un problema intern a la UE i assegurar el subministrament fins i tot gratuït de cereals a determinats països.
“El preu del blat ha caigut a mínims de gairebé tres anys a causa d'una collita excepcionalment abundant a Rússia (…) Els preus han caigut més d'una cinquena part des de finals de juliol, mentre la invasió russa continua pertorbant les exportacions d'Ucraïna, un dels principals exportadors mundials.” (Financial Times, 21-09-2023). I no només de Rússia prové l'excedent de cereals, “Brasil ha tingut una collita rècord i el seu producte arribarà a partir del mes d'agost. I una cosa similar succeeix amb els Estats Units i els sobrants d'altres països europeus, on la producció ha estat vasta.” (El País, 19-07-2023).
A la reunió mantinguda entre Rússia i 49 dels 54 Estats africans, el president rus afirmava: “Estarem disposats a subministrar a Burkina Faso, Zimbàbue, Mali, Somàlia, República Centreafricana i Eritrea, entre 25.000 i 50.000 tones de gra gratis a cadascun en els pròxims tres o quatre mesos”, va declarar Putin a la cimera, els participants del qual van reaccionar amb aplaudiments.” (La Vanguardia, 28-07-2023). En aquesta mateixa reunió, l'imperialisme rus “va assegurar ahir en la jornada de clausura de la cimera Rússia-Àfrica que Moscou havia signat contractes de “cooperació tècnico-militar” amb més de 40 països del continent.” (El País, 29-07-2023).
Per això, Rússia no ha renovat l'acord i ha començat a bombardejar les infraestructures portuàries i de càrrega ucraïneses, incloent-hi els ports fluvials situats al Danubi enfront de la riba romanesa, territori de l'OTAN i de la UE.
Encara que testimonials, hi ha hagut abordatges per part de l'exèrcit rus a vaixells de càrrega de blat. Davant això l'armada ucraïnesa no està en condicions d'escortar els vaixells de càrrega que surtin i, a més, Turquia ha establert la prohibició de pas de vaixells militars per totes les parts.
L'estratègia de Rússia és espantar les asseguradores i impossibilitar o encarir i dificultar la sortida dels cereals ucraïnesos: “Segons la Comissió, al voltant d'un 60% de les exportacions de gra d'Ucraïna ara passen per (…) la Unió Europea.” (La Vanguardia, 19-07-2023). "Romania ha anunciat que duplicarà la seva capacitat de reexportar cereal ucraïnès, quan ja el canal de Súlina ha assumit fins ara gairebé la meitat del total de gra que discorre per les anomenades línies de solidaritat de la Unió Europea. Els Estats Units aportaran assistència tècnica perquè el canal funcioni dia i nit. La capacitat del port de Constança, on es dirigeixen molts vaixells de càrrega de tornada del Danubi, serà ampliada, s'obriran nous passos fronterers amb Ucraïna i reactivarà una connexió ferroviària. (…) suposa que els ucraïnesos portin la seva càrrega al port romanès de Galatsi en lloc dels seus propis d’Izmail i Reni: no s'espera que Rússia ataqui un port d'un país membre de l'OTAN.” (La Vanguardia, 21-08-2023).
La UE ha aixecat les limitacions per l'exportació de cereals des d'Ucraïna i, tot seguit, Hongria i Polònia han imposat automàticament les seves prohibicions i les han incrementat a altres productes: “Hongria (…) va signar el divendres una ordre executiva que prohibeix a Ucraïna vendre 24 productes, entre ells vi, carn de boví, blat de moro, llavors de gira-sol i ordi. Les restriccions anteriors s'aplicaven només a quatre productes. Les restriccions no s'apliquen als productes ucraïnesos en trànsit cap a tercers països, sempre que surtin d'Hongria en un termini de 15 dies.” (Bloomberg, 15-09-2023).
Desenvolupament de la guerra a Ucraïna
Els EEUU han aprovat proporcionar bombes de dispersió a l'exèrcit ucraïnès mentre Rússia ha augmentat l'edat militar per incrementar la carn de canó disponible per la guerra. Ucraïna ha intensificat els seus atacs amb drons i míssils dins de Rússia, així com contra uns vaixells russos, militars o petroliers que circulen pel Mar Negre. Rússia ha respost al seu torn amb bombardejos indiscriminats. En aquest BANY DE SANG i destrucció, les víctimes les posa la classe obrera –d'uniforme o sense uniforme– dels dos països bel·ligerants.
En paral·lel, Turquia ha acceptat l'adhesió de Suècia a l'OTAN. I, parlant de l'OTAN, a un alt comandament se li va escapar que “una solució podria ser que Ucraïna renunciï a territori i, a canvi, aconsegueixi la filiació a l'OTAN” (El País, 17-08-2023). Malgrat totes les rectificacions posteriors, hi ha dos elements que trasllueixen clarament: 1) arribada l'hora de la veritat, els EEUU i els seus aliats deixaran tirada a la burgesia ucraïnesa en la seva reivindicació territorial i 2) és una admissió de la incapacitat de l'OTAN: l'entrada en aquesta organització criminal hauria de servir per evitar la pèrdua territorial, però la pèrdua territorial es posa com a condició prèvia a l'entrada…
A l'agost s'ha mantingut una reunió amb la participació de 40 països a l'Aràbia Saudita, entre els quals estaven la Xina, el Brasil, Sudàfrica i l'Índia. La reunió va ser qualificada per Rússia d'un “intent fútil de mobilitzar al Sud Global darrere de Zelenski” (La Vanguardia, 07-08-2023) i els representants ucraïnesos van admetre que els havien transmès que calia donar garanties de seguretat a Rússia contra l'expansió de l'OTAN.
La qüestió de fons és: qui pot presentar-se com el garant d'un futur amb alguna expectativa pel capitalisme ucraïnès quan la guerra acabi? Els EEUU i la UE? O més aviat la Xina i una altra combinació de països? Si el desenvolupament dels esdeveniments evidencia que la primera opció no existeix o és insuficient, el capitalisme ucraïnès es veurà empès a admetre els tractes amb els Estats que actualment són punts de suport de Rússia.
Independentment de quin sigui el desenllaç de la pregunta anterior, qualsevol il·lusió pacifista en un capitalisme sense guerres és un estupefaent social que entrega lligat de peus i de mans el proletariat a la seva burgesia en el moment de la veritat: “6è (…) sense la liquidació revolucionària del capitalisme, cap tribunal d'arbitratge internacional, cap debat sobre la reducció d'armaments, cap reorganització “democràtica” de la Lliga de Nacions poden preservar la humanitat de les guerres imperialistes." (Condicions d'admissió, II Congrés de la Internacional Comunista, 1920).
En paraules dels Estatuts de la Internacional Comunista, aprovats en el seu II Congrés al 1920: "Enrecorda’t de la guerra imperialista! Aquestes són les primeres paraules que la Internacional Comunista dirigeix a cada treballador, qualsevol que sigui el seu origen i la seva llengua. Recorda que, a causa de l'existència del règim capitalista, un grapat d'imperialistes va tenir durant quatre llargs anys la possibilitat d'obligar a tots els treballadors del món a degollar-se! Recorda que la guerra burgesa va sumir a Europa i al món sencer en la fam i la indigència! Recorda que, sense la liquidació del capitalisme, la repetició d'aquestes guerres criminals no només és possible sinó inevitable! (…) La guerra imperialista va confirmar una vegada més la veracitat del que podia llegir-se en els estatuts de la I Internacional: l'emancipació dels treballadors no és una tasca local ni nacional sinó una tasca social i internacional." (Estatuts de la Internacional Comunista, II Congrés, 1920).
Intentona militarista a Rússia i la seva fi
A Rússia, les contradiccions internes dins dels diferents corrents militaristes pel desenvolupament de la guerra i el desgast acumulat es van sublimar en la temptativa militar protagonitzada pels mercenaris del grup Wagner contra la cúpula militar russa. El cop de força no va ser pràcticament combatut excepte alguns enfrontaments, però tampoc va tenir cap gran suport.
De fons, la decisió de l'Estat rus d'eliminar l'existència d'una sèrie d'exèrcits privats fonent-los amb l'exèrcit per minimitzar el risc d'aixecaments i actuacions independents per part d'aquests exèrcits privats.
El govern rus va rebre ràpidament el suport de Turquia, la Xina, l'Aràbia Saudita, així com de Bielorússia i els txetxens, desactivant-se el cop per part dels seus mateixos protagonistes, amb la promesa de no jutjar als colpistes i desplaçar les seves unitats a Bielorússia.
Després d'escenificar el perdó i reintegració de la cúpula mercenària, l'aparell de l'Estat rus va començar la depuració dels corrents pròxims al plantejament del cop amb la destitució i desaparició de militars, detenció d'alguns elements i el “accident” de l'avió on viatjava la cúpula del grup mercenari.
D’intentones com aquestes no sortirà mai una reacció revolucionària a la sagnia imperialista, sinó només un reforçament intern del militarisme.
El derrotisme revolucionari
Arriben notícies, encara que aïllades, d'episodis de negativa a lluitar tant a la banda ucraïnesa com a la banda russa. És importantíssim que aquests episodis aïllats es generalitzin i s'arribi a la CONFRATERNITZACIÓ EN EL FRONT, al rebuig a continuar amb el bany de sang darrere del guany de les potències capitalistes que estan darrere d'aquesta guerra imperialista, cap al DERROTISME REVOLUCIONARI, l'única tàctica proletària i internacionalista: “En temps de guerra reaccionària, una classe revolucionària no pot deixar de desitjar la derrota del seu govern (…) Els socialistes han d'explicar a les masses que per a elles no hi ha més salvació que el derrocament revolucionari de “els seus” governs.” (El socialisme i la guerra, Lenin, 1915).
Per la revolució comunista internacional
Els actuals conflictes són l'avantsala d'un conflicte major que executi la destrucció que el capitalisme necessita. Davant aquesta situació, pel proletariat mundial l'únic camí alternatiu a ser immolat com a carn de canó en la matança mundial és el de recuperar les consignes del derrotisme revolucionari, de l'internacionalisme de classe, la seva organització en Partit
Comunista Internacional per la transformació de la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, el derrocament de la seva pròpia burgesia i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat cap a una societat sense classes, sense propietat privada, sense treball assalariat, sense règim mercantil i d'empresa.
La consigna dels revolucionaris a nivell mundial ha de ser intransigentment i sense excepcions:
- Rebuig a tot nacionalisme: “els obrers no tenen pàtria”.
- Rebuig a la solidaritat amb l'economia de l'empresa i amb l'economia “nacional”.
- Derrotisme revolucionari contra la pròpia burgesia en temps de guerra comercial o militar.
- Organització conjunta i internacional dels proletaris de totes les llengües en el Partit Comunista Internacional per la revolució comunista a escala mundial.
Per poder dur a terme aquesta tasca, la classe obrera necessita un Partit amb una comprensió científica de la història i un programa que no sigui de reforma o conservació de la present societat: aquest partit és el Partit Comunista Internacional que ha de reunir la part més avançada i decidida del proletariat, unificant els esforços de les masses obreres dirigint-les des de la lluita per interessos i resultats contingents a la lluita general per l'EMANCIPACIÓ REVOLUCIONÀRIA DEL PROLETARIAT.
PER L'INTERNACIONALISME PROLETARI!
ABAIX EL CAPITALISME CRIMINAL I ASSASSÍ!