VIDA DEL PARTIT
A l'agost s'ha desenvolupat durant dues setmanes una reunió general del Partit amb participació internacional dels militants de les seves diferents seccions i d'un apreciable número de simpatitzants.
El focus principal de la reunió ha estat l'estudi de la degeneració de la Internacional Comunista a través d'una selecció de textos que, encara que òbviament no inclou molts textos igualment importants, il·lustra:
- Les experiències prèvies de l'Esquerra en la seva lluita dins del PSI: Per la intransigència de pensament (1913), Partit socialista i organització obrera (1913), Des del principi al mètode (1913), Per la concepció teòrica del socialisme (1913), El socialisme meridional i les qüestions morals (1912), Organització i partit (1913), Democràcia i socialisme (1914) i Humanitas (1917).
- La plataforma internacional de ruptura amb l'oportunisme defensada per l'Esquerra: Tesis de la Fracció Comunista Abstencionista del PSI (1920).
- L'adhesió i aprofundiment de l'Esquerra respecte a les tesis del II congrés: Partit i classe (1921) i Partit i acció de classe (1921).
- El primer posicionament complet contra l'inici de la sèrie d'errors tàctics: Tesis sobre la tàctica del Partit Comunista d'Itàlia, de Roma (1922).
- Les manifestacions internes i externes de la degeneració de la Internacional: El perill oportunista i la Internacional (1925) i La política de la Internacional (1925).
- El balanç d'aquesta degeneració en el moment de la seva culminació: Carta a Korsch (1926) i la Intervenció en el VI executiu ampliat (1926).
- La defensa de les lliçons d'aquest balanç quaranta anys després: L'estructura orgànica del partit és l'altra cara de la seva unitat de doctrina i de programa (1965) i de La continuïtat d'acció del Partit sobre el fil de la tradició de l'Esquerra (1966).
Per la part de l'estudi de la teoria econòmica marxista, es van afrontar les següents parts de El Capital:
- Una introducció general dels tres llibres i de la seva estructura de seccions i capítols, així com la lectura dels prefacis.
- Estudi detallat del primer capítol del Llibre I, dedicat a la mercaderia.
- Estudi de la Secció III del Llibre III, dedicada a la tendència decreixent de la taxa de guany.
A l'apartat de l'estudi del curs del capitalisme, es va realitzar l'exposició del seguiment de la premsa burgesa i de les principals dades econòmiques, el procés sencer del qual involucra la totalitat de la xarxa del Partit com a part del treball internacional d'estudi i lectura col·lectius, de traducció de textos fonamentals i de la seva republicació, de preparació i publicació de la revista, de la intervenció en la lluita immediata de la classe obrera assumint la seva organització i coordinació, etc. conformant la xarxa la funció d'organitzador col·lectiu de la qual Lenin assignava al diari: "La missió del diari no es limita,
no obstant això, a difondre les idees, educar políticament i a atreure aliats polítics. El diari no és només un propagandista col·lectiu i un agitador col·lectiu, sinó també un organitzador col·lectiu. En aquest últim sentit es pot comparar amb les bastides que s'aixequen al voltant d'un edifici en construcció, que assenyalen els seus contorns, faciliten les relacions entre els diferents sectors, els ajuden a distribuir el treball i observar els resultats generals aconseguits pel treball organitzat. Mitjançant el diari i en relació amb aquest, s'anirà formant per si mateixa una organització permanent, que s'ocupi no només del treball local, sinó també de la labor general regular, que habituï els seus membres per seguir atentament els esdeveniments polítics, a apreciar el seu significat i la seva influència sobre les diferents capes de la població, a elaborar els mitjans més adequats perquè el partit revolucionari influeixi en aquests esdeveniments. La sola tasca tècnica d'assegurar un subministrament normal de materials al diari i la normalitat de la seva difusió obliga ja a crear una xarxa d'agents locals del partit únic, d'agents que mantinguin animades relacions entre si, que coneguin l'estat general de les coses, que s'acostumin a complir sistemàticament les funcions parcials d'un treball realitzat en tota Rússia i que provin les seves forces en l'organització de diferents accions revolucionàries. Aquesta xarxa d'agents servirà de base precisament per l'organització que necessitem (…)". (Lenin, Per on començar?, 1901).
Durant la reunió es van intercanviar experiències de la intervenció en la lluita immediata de la classe obrera, amb una anàlisi de les vagues organitzades – no de paraula sinó en els fets – per militants del Partit a Europa i Amèrica.
La reunió va concloure amb un balanç i pla de l'activitat del Partit, amb una exposició de l'activitat de les diferents seccions d'aquest, establint un programa de treball i de coordinació fins la pròxima reunió general.
Durant el transcurs de la reunió, s'ha continuat amb “(…) la formació cada vegada més ferma del mètode de treball que, a través d'un esforç ni breu ni fàcil, mira – amb la liquidació irrevocable de tot residu de manies per les maniobres, les intrigues i els alterns alineaments de falsos grupets polítics que es divorcien i pacten en cadena i que en cap circumstància ens trobaran en el seu camí – a conciliar el convençut treball de tots, cap exclòs, amb l'absoluta homogeneïtat de direcció i de posició ideològica i política i la màxima uniformitat de terminologia, havent posat per qualsevol, conegut i desconegut, la pedra sepulcral sobre el vell dret malsà de llançar incautament a la circulació sense control, ximpleries improvisades, pescades en desordres d'associació nerviosa, quan no en el fons de l'ampolla.
El nostre treball és una construcció i reconstrucció orgànica amb materials trets de provades i antiquíssimes verificacions, sotmeses a la dura prova de la continuïtat i la cohesió.” (Informe de la Reunió de Florència, 25-26 de gener de 1958).