El procés de replegament dels EEUU, entre desafiaments, farols i capitulacions

EL PROCÉS DE REPLEGAMENT DELS EEUU, ENTRE ÓRDAGOS, FAROLS I CAPITULACIONS

EEUU i la seva situació de zugzwang

En els escacs es produeix una situació de zugzwang (literalment obligació de moure, en alemany) quan el jugador no té cap jugada que no empitjori la seva situació però es veu obligat a jugar i, amb això, a empitjorar o endinsar-se en una posició perdedora. Com hem dit reiterades vegades, EEUU no pot triar més que entre jugades perdedores i, tanmateix, no pot "passar" sinó que ha de moure.

Unes i altres fraccions de la burgesia estatunidenca presenten les seves variants, discuteixen i lluiten per imposar un pla o un altre en la partida. I quan el pla en curs es demostra ineficaç, s'imposa un canvi i es fa un reemplaçament de conductor. Però, tan bon punt una fracció descavalca a l'anteriorment governant, es posa en evidència que la implementació del seu pla condueix també a un empitjorament de la seva posició, a executar ells mateixos la concreció d'un replegament imposat pel desenvolupament de les forces productives en la resta d'àrees del capitalisme, pel desplaçament del centre de gravetat del capitalisme i per la tendència decreixent de la taxa de guany que, imposant-se de forma general, afecta amb major intensitat als capitalismes més vells.

No es tracta del que la burgesia estatunidenca vulgui fer, del que s'il·lusioni a fer o del que planegi fer sinó del que es veu i es veurà determinada a fer. I això, sense perjudici que les diverses fraccions de la burgesia vulguin, s'il·lusionin i facin plans, els quals estan subjectes al seu torn a les mateixes determinacions que s'imposen en les seves accions i en el resultat de les mateixes.

EEUU no pot recuperar la seva posició hegemònica a través de l'expansió diplomàtico-militar i tampoc pot fer-ho a base d'aranzels, com tampoc pot solucionar els efectes de la seva situació social interna a base de deportacions i de consumir només made in america. I, tanmateix, no pot deixar d'intentar-ho.

El somni americà

La premissa de l’anomenat “somni americà” es pot resumir així: “si treballes dur, progressaràs”. Aquesta premissa és, en termes generals, completament falsa, ja que en el capitalisme “els que treballen no acumulen i els que acumulen no treballen” (Manifest del Partit Comunista, 1848).

Aquesta qüestió està definitivament resolta al Manifest del Partit Comunista: “¿És que el treball assalariat, el treball del proletari, crea propietat per al proletari? De cap manera. El que crea és capital, és a dir, la propietat que explota el treball assalariat i que no pot augmentar sinó a condició de produir nou treball assalariat, per tornar a explotar-lo.” (Manifest del Partit Comunista, 1848).

Amb aquest “somni” s'ha engatusat durant dècades a milions de proletaris nadius i immigrants als EEUU que s'han deixat la pell i la vida a la feina, sotmesos a l'explotació assalariada, per a l'acumulació del Capital.

I, tanmateix, aquesta premissa tenia el seu àmbit d'aplicació. Precisament per aquest motiu podia aparèixer com la pastanaga per tots els que es trobaven exclosos d'aquest àmbit. Mentre EEUU guanyava posicions en la producció industrial i en el comerç mundial, mentre podia imposar-se a la resta dels contendents (vençuts o vencedors) apareixent amb retard en les dues guerres mundials i demostrant la seva brutalitat destructiva, mentre podia imposar el patró dòlar amb els acords de Bretton Woods, mantenir-lo amb els petrodòlars i després a través de la pròpia inèrcia, mentre ha pogut anar incrementant el seu dèficit comercial i el seu endeutament a costa de la resta; mentre el capitalisme estatunidenc ha pogut mantenir aquesta trajectòria expansiva o aprofitar-se de les posicions obtingudes, no només han caigut algunes engrunes a les taules del conjunt dels assalariats sinó que una part de l'aristocràcia obrera i de les classes burgeses han pogut prosperar i fer carrera, donant un suport material a la il·lusió del “somni americà”.

Però aquesta premissa (realitat per a una minoria i engany per l’aclaparadora majoria) va començar a saltar pels aires quan, en lloc d'aquest procés imperialista expansiu, la realitat material del desenvolupament de les forces productives va imposar la ruptura del repartiment del món posterior a la segona guerra mundial, el desplaçament del centre de gravetat del capitalisme a Àsia i el gradual replegament dels EEUU. Aleshores, la part del pastís no només no creix sinó que s’empetiteix. L'aristocràcia obrera, la petita i mitjana burgesia, els agents de l'explotació veuen evaporar-se les carreres i es veuen amb estupor enfonsant-se en lloc de trepar. És una etapa del procés de la matança social de les classes mitjanes, preludi necessari de la represa de la lluita de classe proletària.

Panacees aranzelàries

Cap mesura no havia estat anunciada amb tant de bombo i plateret com a restablidora del "somni americà", cap mesura no havia estat repetida amb tanta freqüència durant la campanya electoral com els aranzels, presentats com la panacea que reindustrialitzaria els EEUU, crearia ocupació qualificada, augmentaria les arques de l'Estat permetent reduir els impostos i serviria d'eina negociadora per imposar a altres Estats condicions avantatjoses pels EEUU en altres plans a més de l'estrictament comercial.

I, tanmateix, com apuntàvem en el número anterior de la revista: "Hi ha hagut una gran absència entre les mesures immediatament preses: l'absència de nous aranzels. (...) Entengui's bé, això no significa taxativament que els EEUU no vagin a posar els aranzels promesos passat un temps, curt o llarg. No obstant això, denota l'estil del personatge que encarna el resultant actual poti-poti d'interessos contradictoris de la burgesia estatunidenca i que recorda molt al gos bordador, però poc mossegador. En la situació de l'imperialisme estatunidenc va implícita la dificultat de traçar un rumb clar i la condemna d’anar donant successivament bandades en un sentit i en el contrari." (El Comunista núm. 74, gener 2025, pàg. 19).

Els esdeveniments que s'han desenvolupat a continuació no podien ser una millor confirmació d'aquesta caracterització de l'imperialisme estatunidenc.

Farols, órdagos i capitulacions

La seqüència d'anuncis, posposicions, retirades, desmentits i promeses de represa quant als aranzels va començar així.

A principis de febrer, els EEUU van anunciar un 10% d'aranzel a la Xina, al qual va respondre la Xina amb un aranzel del 15% sobre el carbó i el GNL i del 10% sobre el petroli cru, maquinària agrícola i vehicles. També a principis de febrer els EEUU van anunciar aranzels del 25% al Canadà i Mèxic i d'un 15% a la Xina. El dia del seu inici, Canadà va respondre aplicant aranzels del 25% però durant aquest mateix dia es van suspendre els aranzels relatius al Canadà i Mèxic fins un mes després. Un mes més tard, el 4 de març els EEUU tornaven a imposar aranzels al Canadà i Mèxic, augmentant en un 20% els aranzels a la Xina (a més del 15% que ja existia prèviament, de manera que el tipus final quedava en el 35%). El Canadà, Mèxic i la Xina van començar a respondre.

El Canadà va aplicar “un tipus del 25% contra productes que, en conjunt, suposen un valor comercial anual de 155.000 milions de dòlars” (Expansión, 05-03-2025).

L'imperialisme xinès va anunciar “aranzels addicionals d'entre el 10% i el 15% a la importació de productes agrícoles i ramaders dels Estats Units, inclosos el pollastre, el porc, la soja i la carn de vaca. (…) La Xina és un dels principals importadors de productes agrícoles estatunidencs (…)

De forma immediata, l'Administració General de Duanes de la Xina va decidir ahir suspendre la importació de fusta des dels Estats Units. També va retirar la qualificació com a exportadors de soja a tres empreses estatunidenques, al·legant riscos per la ‘seguretat ecològica’ i per la salut dels consumidors (…) Pequín ha afegit deu empreses més a la seva llista d'entitats no fiables: TCOM, Stick Rudder, Teledyne Brown Engineering, Huntington Ingalls Industries, S3 AeroDefense, Cubic Corporation, TextOre, ACT1 Federal, Exovera i Planate Management Group.(…).” (Expansión, 05-03-2025)

Els efectes en els productes agroalimentaris estatunidencs no van trigar a manifestar-se:

“Els preus del blat de moro, el blat i la soja a Chicago han caigut aquesta setmana després que la Xina i el Canadà anunciessin que imposarien una sèrie d'aranzels als aliments estatunidencs, mentre que Mèxic, el mercat més gran per al blat de moro estatunidenc, va declarar que planejava anunciar les seves pròpies contramesures aquest cap de setmana (…) Els contractes que segueixen el blat de moro han caigut de gairebé 5 dòlars per faneca fa un mes a 4,36 dòlars, mentre que la soja ha baixat de 10,75 a 9,90 dòlars per faneca. Els preus del blat també van caure de més de 6 dòlars per faneca el mes passat a menys de 5,20 dòlars a Chicago el dimecres. Les fortes caigudes es produeixen després que la Xina anunciés el dimarts que imposaria un aranzel del 10% a la soja, el sorgo i la carn de porc i de boví, juntament amb un gravamen del 15% al pollastre, el blat, el blat de moro i el cotó. Com a major productor mundial de carn de porc, la Xina representa més del 40% de les vendes de soja estatunidenca. Tant la soja com el blat de moro es destinen principalment a l'alimentació del bestiar.” (Financial Times, 06-03-2025). Els dies següents es van posposar, almenys per un mes, els aranzels que afectessin la indústria automobilística i van quedar fora dels nous aranzels totes les mercaderies que formaven part del tractat de lliure comerç dels EEUU amb el Canadà i Mèxic. Els aranzels contra la Xina es van mantenir.

El 12 de març els EEUU imposaven un aranzel general del 25% a l'acer i a l'alumini. Els EEUU van amenaçar amb elevar-los al 50% pel Canadà però després els va deixar en el 25% com per la resta d'Estats.

El 2 d'abril, anunciant-ho ni més ni menys que com a “Dia de l'Alliberament” el bufó a la Casa Blanca va anunciar aranzels contra una llista de 34 estats. El dirigent de l'Estat capitalista hegemònic després de la 2a guerra mundial, que ha intervingut militarment a tot el món per imposar els seus interessos i que sobre aquesta base ha estat apropiant-se d'una part enorme del plusvalor arrencat al proletariat mundial per part de les burgesies de la resta d'Estats, afirmava impertèrrit que: “El nostre país ha estat saquejat, espoliat, violat i robat per nacions properes i llunyanes, tant amigues com enemigues”. I tot seguit anunciava la recuperació del “somni americà” a través de la imposició d'aranzels suposadament “recíprocs” (veurem una mica més endavant com es van calcular i què representen en realitat).

A partir d'aquell moment, el terra va començar a donar-li voltes al bufó: les borses estatunidenques s'enfonsaven, el dòlar queia, els bons a 10 anys després d'un ascens inicial es desplomaven també, els seus aliats polítics imploraven que s'aturés el desgavell, la Xina responia i la UE es preparava per fer-ho mentre altres Estats entre atònits i incrèduls demanaven audiència.

El bufó i la seva camarilla es van veure forçats llavors a iniciar la retirada i a anunciar una pausa de 90 dies a tots els països que no haguessin pres contramesures, excepte a la Xina que veuria incrementats els seus aranzels fins al 125%. La pausa havia de beneficiar només a aquells Estats que haguessin acceptat passivament les mesures aranzelàries, però… la UE acabava d'anunciar aquell mateix dia que imposaria aranzels als EEUU com a represàlia. Igualment es va comunicar que l'imperialisme europeu quedava exempt dels aranzels pel mateix període de temps.

No només havia fet fallida la fiabilitat com aliat dels EEUU, no només havia quedat clar que qualsevol que fos la concessió podrien haver-hi nous aranzels, no només es confirmava el caràcter imprevist i capritxós de les decisions del bufó i l'absència de pla, sinó que va quedar sobretot en evidència la debilitat dels EEUU tant davant dels aranzels imposats per altres països capitalistes en represàlia com davant dels seus propis aranzels imposats pels EEUU mateixos (¡!) a la resta d'Estats, i no hi havia altre camí que fer marxa enrere.

Aquest és un exemple més del caràcter de titella o marioneta de la història dels que s'il·lusionen amb ser grans homes i estar decidint els cursos del desenvolupament futur: “O llegim la història com a marxistes, o recaiem en les masturbacions escolàstiques que expliquen esdeveniments colossals per les maniobres del monarca (que al seu torn pretén presentar-les com l'efecte d'una causa eficient, que seria la transmissió de la corona a l'hereu o a la descendència), o per les gestes del cap mercenari ¡a qui empenyia la intenció de ser glorificat i immortalitzat per la posterioritat! El vincle entre una previsió conscient, una voluntat motriu i un resultat directe que «plasma» la societat i la història, nosaltres el considerem vedat a l'individu, no només al pobre crist –molècula perduda en el magma social, sinó sobretot al coronat, al que porta el ceptre, al revestit de càrrecs, d'honors i amb el nom constel·lat pels títols anteposats i les inicials majúscules. És justament aquest home el que no sap el que vol i no aconsegueix el que pensava, i al qual, si se'ns disculpa la noble imatge, el determinisme històric reserva la dosi més alta de puntades de peu al cul. Si s'accepta la nostra doctrina, és el cap qui revesteix al màxim la funció de marioneta de la història.” (Fonaments del Comunisme Revolucionari, 1957).

Els dies següents

Els esdeveniments posteriors van seguir el curs bufonesc habitual. Els EEUU van pujar els aranzels contra l'imperialisme xinès del 125% al 145% però la Xina només els va pujar fins al 125%, amb la següent declaració: “‘Atès que els productes estatunidencs ja no són comercialitzables a la Xina amb els tipus aranzelaris actuals, si els EEUU tornen a elevar els aranzels sobre les exportacions xineses, la Xina farà cas omís d’unes mesures com aquestes’, segons el comunicat. (…) En una declaració separada divendres, el Ministeri de Comerç va dir que l'ús repetit de Washington d'aranzels excessivament alts s'ha convertit en poc més que un joc de números (…). ‘S'ha convertit en una broma’, va afirmar el Ministeri.” (Bloomberg, 11-04-2025).

Els EEUU han hagut d'anunciar durant els dies següents exempcions als productes electrònics xinesos (telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, discos durs i processadors informàtics i xips de memòria, així com pantalles planes), exempcions generals pel coure, acer i alumini, i està estudiant més exempcions pels vehicles i peces importades i fins i tot “podria oferir algunes exempcions al seu aranzel del 10% a la majoria dels socis comercials dels EEUU.” (Bloomberg, 12-04-2025).

I per camuflar aquestes capitulacions, a la Casa Blanca segueixen amb la recepta d'anuncis tan teatrals com enganyosos: “La Xina s'enfronta ara a aranzels estatunidencs de fins al 245%, segons va anunciar ahir a la nit la Casa Blanca en desvetllar una investigació sobre minerals crítics. Però aquest total sembla aplicar-se només a dos tipus de béns -vehicles elèctrics i xeringues- i no és nou.

La xifra prové de sumar els aranzels del 145% imposats per Trump a la Xina en el seu segon mandat als gravàmens ja existents. En el seu primer mandat, Trump va imposar aranzels del 25% als vehicles elèctrics xinesos, que el president Joe Biden va augmentar al 100% l'any passat, quan també va imposar un aranzel equivalent a les xeringues xineses.

Per tant, el total del 245% no reflecteix cap nou aranzel, sinó que només reflecteix els gravàmens màxims existents. La Casa Blanca «acaba de decidir sumar» el total d'aranzels, va dir un funcionari.” (The Wall Street Journal, 17-04-2025).

Amb aquests jocs de números s'entretenen als EEUU, mentre l'imperialisme xinès continua prenent mesures on fa mal, a més dels aranzels ja esmentats:

"Restringir immediatament les exportacions de set tipus de terres rares.
Iniciar una investigació antidumping sobre els tubs mèdics de raigs X per a tomografia computada procedents dels EEUU i l'Índia.
Aturar les importacions de productes avícoles de dues empreses estatunidenques.
Afegir 11 empreses estatunidenques de defensa a una llista d'entitats no fiables.
Imposar controls a l'exportació a 16 empreses estatunidenques.
Aturar les importacions de sorgo d'una empresa estatunidenca.
Investigar a DuPont China per presumptes violacions de les normes antimonopoli." (Bloomberg, 04-04-2025)

Les set terres rares afectades són: "el samari, utilitzat en làsers òptics i imants potents; el gadolini, emprat com a agent de contrast en ressonàncies magnètiques; el terbi, utilitzat en dispositius de visualització; el disprosi, emprat en imants per a turbines eòliques i vehicles elèctrics; el luteci, utilitzat en refineries de petroli; l'escandi, emprat en la indústria aeroespacial, i l'itri, utilitzat en tecnologia de radar". (Bloomberg, 04-04-2025).

La Xina també ha pres mesures per evitar la nova inversió als EEUU: "Diverses dependències de la principal agència de planificació econòmica de la Xina, la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma, han rebut instruccions en les últimes setmanes de frenar el registre i l'aprovació d'empreses que busquen invertir als EEUU." (Bloomberg, 02-04-2025) i s'ha dirigit l'atac al sector aeronàutic en general i contra la ja malferida Boeing en particular: "La Xina ha ordenat a les seves aerolínies que no rebin més lliuraments d'avions de Boeing Co. (...) Pequín també ha demanat als operadors xinesos que aturin qualsevol compra d'equips i peces relacionades amb els avions a empreses estatunidenques." (Bloomberg, 15-04-2025).

Quin efecte tenen els aranzels?

Sense ànim d'esgotar l'explicació teòrica en una pàgina, però amb l'objectiu d'allunyar-nos d'explicacions simplistes sobre els efectes dels aranzels i proporcionar un marc pels diferents exemples al llarg d'aquest article, ens aturarem a esbossar unes notes sobre els efectes de l'aplicació d'aranzels a un conjunt de productes:

Si el marge de guany d'un conjunt de productes als quals s'aplica un aranzel és suficientment elevat, pot ser que els preus d'aquests productes es mantinguin inalterats. En aquest cas una part del guany es destina al pagament de l'aranzel, el qual juga una funció recaptatòria però no evita la inundació del mercat per part d'aquestes mercaderies.
Si el conjunt dels productes subjectes a un aranzel no té alternativa en el mercat interior, i per tant tota la competència està subjecta al mateix recàrrec, llavors el preu d'aquest conjunt de productes s'encarirà. El guany es mantindrà, es pagarà l'aranzel el qual jugarà també aquí una funció essencialment recaptatòria i els consumidors d'aquests productes (siguin altres empreses o individus) hauran d'assumir el recàrrec. Depenent de a quin consum siguin destinats aquests productes (capital constant per a les empreses, consum de la gran burgesia, consum de la petita burgesia i aristocràcia obrera, consum de la classe obrera) afectaran el poder adquisitiu d'una o altra classe social. Podem partir de la premissa que típicament en el pla del consum immediat aquesta situació (absència d'alternativa en el mercat interior) afectarà majoritàriament el consum de les classes burgeses o d'estrats de l'aristocràcia obrera. Però allà on existeixi una absència d'alternativa en el mercat interior en productes bàsics del consum de la classe obrera, o aquesta situació afecti el capital constant requerit per a l'elaboració de productes específics del consum obrer, aquest recàrrec repercutirà en el poder adquisitiu del salari.

La il·lusió de qui posa aquests aranzels és que aquest context sigui avantatjós pel sorgiment d'alternatives en la indústria interna que puguin arrancar una quota de mercat a les empreses ja existents. De totes formes, aquesta il·lusió troba obstacles gens menyspreables donat que no soluciona per si mateixa la necessitat d'una nova inversió de capitals, de l'adquisició del coneixement tecnològic adequat, de l'accés a les matèries primeres necessàries per a aquesta indústria, de la inversió publicitària per modificar l'hàbit de consum i la publicitat prèviament realitzada, etc.

Com es veu, en el cas d'aranzels molt específics o en el cas d'aranzels unidireccionals es pot preveure fins a cert grau el resultat però, una vegada s'obre la caixa de pandora de la guerra comercial i totes les grans potències comencen a imposar-se recíprocament aranzels, el comportament i resultat de cada acció específica sobre el sistema comercial subjecte a tensió es mou en el marc de l'anarquia de la producció i és implanificable.

I, no obstant això, sí que és previsible que en termes mitjans les potències capitalistes amb major taxa de guany i capacitat productiva tenen les de guanyar en el caos resultant, mentre que les potències capitalistes que es veuen empeses a aixecar barreres defensives elles mateixes són les més vulnerables i menys preparades per la guerra comercial desencadenada. Com sabem des de fa temps: “els baixos preus de les mercaderies constitueixen l'artilleria pesada que enderroca totes les muralles de la Xina [o dels EEUU...] i fa capitular els bàrbars més fanàticament hostils als estrangers." (Manifest del Partit Comunista, 1848).

L'expectativa dels EEUU

Una de les idees més elementals del sector governant als EEUU és utilitzar els diners recaptats a través d'aranzels per poder baixar els impostos. En la seva fantasia, sense afectar els preus al detall. L'expectativa dels EEUU l'exposa el mateix Secretari del Tresor: "Amb els aranzels a la Xina, estic molt segur que els fabricants xinesos s'empassaran la pujada d'aranzels." (Bloomberg, 04-03-2025).

I efectivament aquest ha estat l'intent inicial d'empreses com Walmart, que han provocat la intervenció de l'Estat capitalista xinès, encara que altres grans minoristes compten amb haver de pujar els preus: "Les autoritats xineses van convocar dimarts els directius de Walmart Inc. en relació amb les informacions aparegudes segons les quals l'empresa havia demanat als seus proveïdors que assumissin l'augment dels costos provocat per l'increment dels aranzels estatunidencs (...) Els exportadors xinesos es resisteixen a retallar encara més els seus preus, ja que ja tenen marges molt estrets a causa de l'estratègia de Walmart d'abastir-se a baix preu per seguir sent competitius. (...) Mentre que el Secretari del Tresor, Scott Bessent, va restar importància a les preocupacions sobre els aranzels, dient que els fabricants xinesos assumiran el cost addicional, els grans minoristes de Target Corp. i Best Buy Co. han advertit als compradors que han d'esperar preus més alts (...)." (Bloomberg, 12-03-2025).

Com hem vist, quan els aranzels afecten de manera generalitzada a tots els competidors en un mercat, els preus tendeixen a pujar per compensar-los perquè la resta de competidors està en les mateixes condicions. És el cas específic dels cosmètics, tal com exposa un directiu del sector "és molt probable que una part important dels aranzels es traslladi al preu del producte", ja que "pràcticament el 100%" de la fabricació dels seus perfums i cosmètics és europea." (Expansión, 01-04-2025), i també és la situació en la qual calculen estar dos terços de les empreses: "Allianz Research preveu que al voltant de dos terços de les empreses repercutiran els costos als consumidors" (Financial Times, 06-04-2025).

El joc de trilers, o les fórmules de l'economia burgesa vulgar

Smith i D. Ricardo no van poder portar fins al fons la seva anàlisi econòmica perquè les seves conclusions xocaven amb els seus interessos de classe. Va ser K. Marx qui va empènyer fins a les seves últimes conseqüències l'anàlisi precedent, superant les deficiències prèvies i posant al descobert l'explotació de la classe obrera i el plusvalor com a única forma de guany així com el caràcter històric transitori del capitalisme que es manifesta en la seva tendència decreixent de la taxa de guany.

Des de llavors l'economia burgesa va renunciar totalment al plantejament científic en l'economia, però va vestir aquesta deriva cap a l'economia vulgar precisament amb un formalisme pretesament científic.

El més recent desenvolupament d'aquest joc de trilers de la formulació econòmica "moderna", que ha fet enrogir o fins i tot esquinçar-se les vestidures a nombrosos "economistes" a sou de la classe dominant, ha estat l'anunci de la fórmula per calcular els suposats "aranzels recíprocs" per part de l'Oficina de Comerç dels Estats Units (USTR per les seves sigles en anglès). Heus aquí la fórmula publicada:

La variable x representa les exportacions i la m representa les importacions. El subíndex i significa que té un valor diferent per a cada país.

I les dues lletres gregues addicionals al denominador? Com a primer apunt, el lector haurà notat que les lletres ε i φ a la fórmula no tenen el subíndex i i, per tant, són dues constants que apliquen a tots els casos independentment del país o d'altres circumstàncies com el sector.

Tal com apareix a la nota publicada per la USTR “ε<0 representa l'elasticitat de les importacions respecte als preus d'importació, i φ>0 representa la transmissió dels aranzels als preus d'importació”. Pot sonar profund però la vacuïtat del plantejament es demostra quan la mateixa font aclareix com s'ha realitzat la selecció dels valors numèrics d'aquests paràmetres: “Es van seleccionar els valors dels paràmetres ε i φ. L'elasticitat del preu de la demanda d'importacions, ε, es va fixar en 4. (...) L'elasticitat dels preus d'importació respecte als aranzels, φ, és de 0,25”.

És a dir, s'han pres paràmetres tals que ε · φ = 4 · 0,25 = 1. I com és conegut, el resultat del producte de qualsevol valor per 1 és aquest mateix valor. Per art de màgia, o de convenient manipulació en la selecció dels valors, els dos sofisticats conceptes es cancel·len recíprocament.

Fins i tot prenent seriosament aquesta fórmula, que pot servir més d'aproximació empírica que de relació causal, qualsevol veuria fàcilment (com hem desenvolupat succintament més amunt) que la resposta en termes de volum d'importacions per cada 1% d'increment d'aranzel (això és el que pretén representar ε) o bé l'encariment de les mercaderies importades per cada 1% d'increment d'aranzel (això és el que pretén representar φ), variarà segons el tipus de mercaderies, segons existeixin alternatives locals, els costos de producció d'aquestes, el marge de guany dels exportadors subjectes al nou aranzel, la concurrència d'altres competidors internacionals i dels seus respectius costos, marges i aranzels, etc.

Per tant, és evident que l'assignació genèrica d'un valor estàtic per a qualsevol tipus de mercaderia, en qualsevol país, demostra la fal·làcia i artificiositat del plantejament de qui intenta camuflar-se darrere de l'aparent complexitat de la fórmula.

Fins al segon concili vaticà l'Església Catòlica afirmava a les misses que el vi es convertia veritablement en la sang de Crist i el pa en la seva carn, i a tal efecte posava els altars de cara a la paret per donar un halo de misteri a l'òbvia falsedat. La moderna economia burgesa adorna les seves fórmules amb lletres gregues (per si mateixes tan respectables i útils com la resta d'alfabets quan no són un mitjà per la prestidigitació econòmica) amb el mateix objectiu.

El que aquesta fórmula calcula realment doncs (després d'anul·lar-se les lletres gregues addicionals) és el desequilibri comercial entre dos Estats: la diferència entre l'exportació i la importació, dividida per la importació. I calcula un aranzel corresponent a la meitat d'aquest percentatge de diferència. Aquesta és la taula resultant:

Un pretext com qualsevol altre

Quin sentit econòmic té imposar aranzels d'acord amb aquesta fórmula? Com hem vist, no té ni tan sols un sentit empíric específic per a cada sector i segons cada relació comercial. Es tracta d'un órdago genèric i general que es llença als quatre vents (després de diverses dilacions i dubitacions) amb la intenció de forçar una posició negociadora.

Els països amb més desequilibri comercial amb els EEUU (que exporten més als EEUU que no importen) reben segons aquesta fórmula un tipus aranzelari molt major. L'expectativa de la fracció governant dels EEUU és que, per veure reduïts els aranzels imposats, les burgesies d'aquests capitalismes accedeixin a donar concessions als EEUU en una varietat de camps. Un exemple que es va exhibir ràpidament com una gran victòria va ser la disposició de Vietnam a eliminar els aranzels als EEUU. Però segons la fórmula utilitzada, seguiria havent-hi un desequilibri comercial enorme.

Pot Vietnam, per no dir Bangladesh, elevar les importacions de productes dels EEUU fins al seu nivell d'exportació? Quines són les bases econòmiques que farien possible aquest miracle? Com s'abaratiran les mercaderies dels EEUU fins que això sigui mínimament viable per l'economia capitalista vietnamita? Com s'obligarà els capitalistes i proletaris vietnamites a necessitar els productes produïts als EEUU?

Una previsió confirmada

Fem un incís i tornem a rellegir la següent clara descripció continguda al Manifest del Partit Comunista de 1848 del sentit del desenvolupament del comerç en el capitalisme. Aquesta situació estava en curs el 1848, per això va poder ser observada i plasmada, però el seu valor més profund és que en aquell moment per a la major part del món es tractava d'una previsió, previsió que s'ha confirmat d'una manera cada vegada més aclaparadora i més estesa:

“Mitjançant l'explotació del mercat mundial, la burgesia ha donat un caràcter cosmopolita a la producció i al consum de tots els països. Amb gran sentiment dels reaccionaris, ha tret a la indústria la seva base nacional. Les antigues indústries nacionals han estat destruïdes i estan destruint-se contínuament. Són suplantades per noves indústries, la introducció de les quals es converteix en qüestió vital per a totes les nacions civilitzades, per indústries que ja no empren matèries primeres nacionals, sinó matèries primeres vingudes de les regions més llunyanes del món, i els productes de les quals no només es consumeixen al propi país, sinó a totes les parts del globus. En lloc de les antigues necessitats, satisfetes amb productes nacionals, sorgeixen necessitats noves que reclamen per a la seva satisfacció productes dels països més apartats i dels climes més diversos. En lloc de l'antic aïllament i l'autarquia de les regions i nacions, s'estableix un intercanvi universal, una interdependència universal de les nacions. I això es refereix tant a la producció material, com a la intel·lectual. La producció intel·lectual d'una nació es converteix en patrimoni comú de totes. L'estretor i l'exclusivisme nacionals resulten dia a dia més impossibles; de les nombroses literatures nacionals i locals es forma una literatura universal.” (Manifest del Partit Comunista, 1848).

Està clar des de llavors que totes les fantasies aranzelàries no podien més que sucumbir davant d'aquest procés i no poden més que sucumbir avui també davant del volcà de la producció.

L'abusador aranzelari

Els EEUU estan acostumats que la resposta sigui feble o inexistent. El capitalisme xinès ha anat aguantant imposició aranzelària rere imposició aranzelària, sanció rere sanció, encara que ja estava començant a respondre (veure “El Comunista” nº74, gener 2025 p.11) però, amb la imposició multilateral d'aranzels per part dels EEUU, la Xina ha trobat la legitimació general per desplegar tota la potència de foc que hem vist més amunt.

A més, els EEUU han obligat tota una sèrie de països capitalistes (fins i tot a contracor, com la UE) a respondre amb mesures aranzelàries. I, per acabar-ho d'arreglar, els EEUU han hagut de retirar-se del seu órdago general en un temps rècord, posant en evidència la seva debilitat. La resta d'Estats, encara que els aranzels contra ells hagin estat retirats, han après que no poden fiar-se dels EEUU i això no fa més que aprofundir el procés ja en curs de replegament dels EEUU.

L'atac dels EEUU a tots els països capitalistes sense excepció és sens dubte un tret al peu. Un dels principals garants de la candidatura de Trump, Bill Ackman no va tenir més remei que afirmar: ”‘En imposar aranzels massius i desproporcionats tant als nostres amics com als nostres enemics i llençar així una guerra econòmica global contra tothom alhora, estem en procés de destruir la confiança en el nostre país com a soci comercial, com a lloc per fer negocis i com a mercat per invertir capital.’” (Bloomberg, 09-04-2025).

El que no pot assumir aquest agent del capitalisme estatunidenc és que aquest procés s'imposarà per un camí o altre, perquè la situació actual és un moment més del replegament dels EEUU des de la seva posició de potència capitalista hegemònica. Els seus actes per mantenir el seu domini o sobre la base d'aquest domini no tenen altre resultat que soscavar-lo, forçant la resta de competidors (“aliats” o no) a imposar al seu torn aranzels als EEUU i/o a estrènyer els llaços entre si.

Reaccions d'angoixa

Les reaccions d'angoixa davant l'escenari abastaven des d'analistes financers, directius bancaris i de fons d'inversió fins a parlamentaris republicans o mitjanes empreses, cadascun pels seus motius:

“’Si a la gent no li agrada el dòlar, no li agrada invertir als EEUU, no vol tenir un nombre il·limitat de bons del Tresor; si ens limitem a enfadar la gent’, va dir Marks, ‘la situació fiscal serà molt complicada’.” (Bloomberg, 04-04-2025).

“El senador per Texas Ted Cruz va dir que els aranzels a tot arreu ‘destruirien llocs de treball aquí a casa i farien un dany real a l'economia estatunidenca’. En el seu podcast, va advertir que els gravàmens fan els republicans vulnerables a un ‘bany de sang’ a les eleccions de mig mandat del 2026.” (Bloomberg, 05-04-2025).

"A Optical Foundry, una empresa de Minneapolis amb uns 50 empleats que ven ulleres, el seu director general, Rob Rich, preveu importants augments de costos pels aranzels. L'empresa s'abasteix al Japó i la Xina, i ja ha vist caure les seves vendes al Canadà entre un 30% i un 40% en els últims dos mesos a causa de la reacció dels consumidors." (Bloomberg, 06-04-2025).

“’A qui he d'escanyar si es demostra que això està malament?’ va preguntar el senador Thom Tillis, un republicà de Carolina del Nord que s'enfronta a una competitiva cursa per la reelecció l'any vinent, durant una audiència al Congrés dimarts.” (Bloomberg, 09-04-2025)

“Una sèrie d'executius de Wall Street van criticar el pla aquesta setmana, entre ells el conseller delegat de JPMorgan Chase & Co. Jamie Dimon, que en la seva carta anual als accionistes de dilluns va demanar una ràpida resolució de la incertesa sobre la política comercial i va advertir contra una fragmentació potencialment ‘desastrosa’ de les aliances econòmiques a llarg termini dels Estats Units.

(…) El conseller delegat de Tesla, Elon Musk, que assessora Trump, va anomenar ‘imbècil’ Navarro en una publicació a les xarxes socials després que Navarro l'anomenés ‘assemblador de cotxes’ en lloc de fabricant d'automòbils.” (Bloomberg, 09-04-2025).

“Elon Musk espera un sistema de ‘aranzel zero’ entre els Estats Units i Europa que crearia efectivament ‘una zona de lliure comerç’, va dir dissabte, dies després que els gravàmens establerts pel president estatunidenc Donald Trump fessin caure en picat els mercats mundials.” (Bloomberg, 05-04-2025).

Èxode dels actius estatunidencs

Al següent gràfic es pot observar l'evolució de les tres borses principals dels EEUU des de la victòria electoral de Trump el 4 de novembre de 2024 (ascens i caiguda).

La caiguda des del 2 d'abril fins al 17 d'abril pel S&P 500 va ser del 7,79%, el Nasdaq va caure el 7,47% i el Dow Jones va caure el 6,25%.

I, al següent gràfic, la caiguda tant de la borsa (S&P 500), com del dòlar com dels bons estatunidencs a 30 anys, des que va començar el ball d'anuncis d'aranzels i la caiguda més dràstica des de l'anunci de principis d'abril.

Els estafats de sempre

Incidentalment, “la pujada de les borses dels EEUU posteriors a la victòria electoral de Trump va atreure la petita burgesia i l'aristocràcia obrera, mentre es gestava la posterior punxada borsària: "Els petits inversors han invertit gairebé 70.000 milions de dòlars en renda variable aquest any, mentre que els inversors professionals estan retallant la seva exposició al mercat" (Financial Times, 24-03-2025).

Aquests petits especuladors són els eterns estafats. Per contra, altres van poder vendre abans de la punxada i comprar barat abans de la pujada posterior: "Alguns dels principals executius, com Mark Zuckerberg de Meta Platforms Inc, Safra Catz d'Oracle Corp i Jamie Dimon de JPMorgan Chase & Co. van liquidar accions per valor de milers de milions de dòlars abans que els anuncis d'aranzels del president Donald Trump sacsegessin els mercats." (Bloomberg, 20-04-2025).

"Les dades indiquen que el volum de negociacions es va intensificar abans que transcendís el seu gir sobre els aranzels. Les persones més riques del món van afegir 304.000 milions al seu patrimoni net combinat dimecres, el major guany en un dia en la història de l'índex de multimilionaris de Bloomberg." (La Vanguardia, 11-04-2025).

Descens del dòlar

Ens interessa analitzar la punxada especulativa esmentada més amunt en la mesura que es tracta específicament d'un fenomen referit als actius vinculats als EEUU i al dòlar.

El descens del dòlar respecte a les altres divises és producte d'una desconfiança general en aquesta divisa, desconfiança que no és total ni de bon tros. Les batzegades d'un bufó no acabaran per si soles amb el paper del dòlar com a divisa, però aquesta desconfiança i la necessitat d'una alternativa es van afirmant gradualment a través dels actes que el capitalisme estatunidenc es veu obligat a fer, incloent aquestes batzegades.

El gran volum dels mercats en dòlars fa que no sigui fàcilment reemplaçable entre altres coses, per exemple, perquè "la mida del mercat de deute estatunidenc el converteix en el més líquid del món, cosa que permet als inversors negociar grans blocs de títols sense afectar el preu." (Bloomberg, 28-03-2025).

L'euro es va quedar curt en el seu intent de desplaçar significativament el dòlar, però el procés de desdolarització gradual de les reserves dels Estats capitalistes és un fet. Un dòlar més feble reforçaria l'impuls de diversificar les divises acumulades en les reserves. I això, al seu torn, pressionaria el dòlar a la baixa. El dòlar no és reemplaçable sense més avui, però els processos necessaris estan en marxa: el progressiu replegament dels EEUU, l'erràtica política sancionadora sobre la base del dòlar, el desenvolupament de sistemes de pagaments i de tractats de lliure comerç fora de la influència dels EEUU, desenvolupen les bases que, una vegada arribada la massa crítica suficient, poden fer possible aquest reemplaçament.

Ara bé, una crisi més profunda del dòlar tindria un efecte en cadena que impactaria tots els capitalismes. Com a exemple: "Gairebé una quarta part dels bancs europeus no compten amb suficient finançament en dòlars per cobrir la seva exposició a aquesta moneda (...). L'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) revela en un informe que 60 dels 267 bancs amb exposicions considerables als Estats Units no tenen suficient finançament en dòlars per cobrir-les." (Financial Times, 03-04-2025).

Bons escombraria i bons del Tresor

"L'ofensiva aranzelària (...) ha provocat la major venda al mercat de bons escombraria dels Estats Units des de 2020 (...) La prima que exigeixen els inversors per mantenir deute corporatiu amb qualificació especulativa, en comparació amb la que ofereixen els bons del govern estatunidenc (un indicador del risc d'impagament), s'ha disparat un punt percentual, fins als 4,45 punts percentuals, des de dimecres, segons dades d'ICE BofA."Aquest és l'augment més gran des que el coronavirus va desencadenar confinaments generalitzats el 2020." (Expansión, 07-04-2025).

Però no només els bons escombraria han estat venuts massivament, també els bons del Tresor dels EEUU han patit una venda massiva:

"La setmana passada, els preus dels bons van pujar mentre les accions queien, aparentment a causa del creixent temor a una recessió. Però aquesta setmana s'han desplomat davant indicis de baixa demanda en una subhasta de bons del Tresor." (Expansión, 10-04-2025).

Normalment, la caiguda de la borsa va acompanyada d'un increment del valor nominal dels bons del Tresor, atès que els diners obtinguts de les vendes en borsa es reinverteixen en un actiu considerat més segur.

El que ha succeït en aquesta ocasió és que els bons estatunidencs han seguit la mateixa oscil·lació que les borses (i no la inversa com és habitual). Els bons estatunidencs "cotitzen una mica com un actiu de risc. O, com ha dit l'ex Secretari del Tresor Lawrence Summers, com el deute d'un país de mercat emergent." (Bloomberg, 11-04-2025).

No cal dir com d'important és pel parasitisme econòmic dels EEUU que els seus bons es percebin per als capitalistes del món com l'actiu segur que comprar quan els negocis especulatius van malament i el greu problema que suposaria que s'instal·lés la dinàmica contrària.

Amb la seva venda massiva, el rendiment exigit als bons dels EEUU va començar a pujar, acostant-se al 5%, encara que després va tornar a baixar fins al 4%.

Aquest tipus és rellevant per dos motius. El primer és que aquest és el tipus d'interès al qual es finança el deute dels EEUU i el seu increment significa un cost major de finançament en una economia altament endeutada. El segon és comparatiu amb els bons emesos per altres Estats. La diferència entre ells, significa que hi ha una prima de risc en el bo estatunidenc que denota una desconfiança creixent cap als EEUU: es considera més arriscat comprar el seu deute que el d'Alemanya, França o fins i tot Espanya.

El deute dels EEUU i la Xina

S'ha especulat amb la possibilitat que el capitalisme xinès hagi estat darrere de la venda de bons estatunidencs, encara que el Secretari del Tresor (Bessent) ho ha descartat.

La distribució del deute estatal dels EEUU té la següent estructura: "La Xina atresora 760.000 milions de deute del país estatunidenc i podria utilitzar-los tant com a basa de negociació com a instrument de confrontació mitjançant la seva venda massiva. No obstant això, hi ha més de 20 bilions que la majoria està en mans d'inversors estatunidencs i de la Fed. I en mans d'altres aliats, com el Japó, un altre bilió." (Financial Times, 11-04-2025).

A més d'aquest deute, com vam veure a "El Comunista" núm. 66 (juny 2021, p.12), les divises estatunidenques acumulades a Àsia (la meitat de les quals a la Xina) són enormes també, superant els 7 bilions de dòlars.

Efectivament, això dóna una potència de foc considerable als imperialismes asiàtics i a la Xina en particular, amb el matís que la devaluació del dòlar i del deute estatunidenc els causaria a ells també un impacte. Dit això, no s'ha de descartar l'opció d'un atac contra el dòlar procedent d'aquest origen, equivalent al que va realitzar els EEUU contra el Sistema Monetari Europeu el 1992 o com el que va amenaçar de fer l'Aràbia Saudita per evitar que prosperés la llei que permetia jutjar la família reial saudita als EEUU.

Els tipus d'interès de la Fed

A totes aquestes caigudes va seguir la irada crida del bufó President dels EEUU a cessar el president de la Fed per no haver baixat els tipus d'interès. El motiu és simple.

Una baixada dels tipus d'interès de la Fed hauria de tenir com a efecte estàndard un augment del valor nominal de la borsa i de la renda fixa (de tota la renda capitalitzada en realitat). Aquest és el motiu pel qual l'actual govern pressiona la Fed per baixar els tipus d'interès, per poder emmascarar – amb l'esperat augment nominal – la caiguda de les borses i dels bons provocada per l'anunci d'aranzels indiscriminats.

En qualsevol cas és molt suposar que no s'hauria produït un moviment similar de sortida dels actius estatunidencs, perquè la motivació de la fugida dels valors és estructural, es tracta de la pèrdua de credibilitat gradual de l'imperialisme estatunidenc com a peça hegemònica de l'imperialisme en general pels seus propis actes autolesius.

Les necessitats de les tecnològiques

Un dels xocs més sonats de la il·lusió de la camarilla governant actual amb la realitat, ha estat en el terreny de les empreses tecnològiques. Aquestes empreses havien decidit buscar refugi en la fracció partidària del replegament emmurallat i recolzar-la en les eleccions per després descobrir que les seves operatives i negocis es feien literalment impossibles per efecte dels aranzels.

Com hem esmentat més amunt, el govern dels EEUU es va veure forçat a excloure telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, discs durs i processadors informàtics i xips de memòria, així com pantalles planes, tant de l'aranzel del 125% en el cas de la Xina com de l'aranzel global de referència del 10% als altres països. L'efecte de l'exclusió, que es va publicar a última hora de l'11 d'abril, es va retrotraure al 5 d'abril.

Quin és el volum d'aquesta exempció? Ni més ni menys que el 22% de les importacions de la Xina als EEUU.

“Les exempcions cobreixen gairebé 390.000 milions de dòlars en importacions dels EEUU segons les estadístiques comercials oficials dels EEUU de 2024, inclosos més de 101.000 milions de dòlars procedents de la Xina, (...)

La categoria més gran relacionada amb la Xina és la dels telèfons intel·ligents. Els Estats Units van importar smartphones per valor de més de 41.000 milions de dòlars de la Xina el 2024, el que suposa al voltant del 9% de les importacions totals procedents de la Xina. També estan coberts els ordinadors i dispositius similars, dels quals els EEUU van importar més de 36.000 milions de dòlars el 2024.

En conjunt, les exempcions cobreixen l'electrònica de consum i els semiconductors, que van representar al voltant del 22% de les importacions estatunidenques procedents de la Xina el 2024.” (Bloomberg, 12-04-2025).

Tot i haver establert aquesta exempció, tant el President com el Secretari de Comerç van prometre al públic del seu teatre que “Els aranzels als semiconductors ‘entraran en vigor probablement en un o dos mesos’, va dir Lutnick.” (Bloomberg, 13-04-2025).

Les il·lusions de determinats bufons xoquen amb el petit detall de la DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL. La realitat és que EEUU “manca del ric ecosistema de proveïdors, fabricació i coneixements tècnics d'enginyeria que, per ara, només es pot trobar a Àsia (...) Les instal·lacions FATP més grans d'Apple - abreviatura de final assembly, test and pack-out - són enormes i incomprensibles per molta gent de fora d'Àsia. Són gairebé ciutats en si mateixes (...) ‘Quina ciutat dels Estats Units ho deixarà tot per construir només iPhones? Perquè hi ha milions de persones empleades per la cadena de subministrament d'Apple a la Xina’, afirma Matthew Moore, cofundador d'una startup i antic enginyer de fabricació d'Apple. ‘Boston té més de 500.000 habitants. Tota la ciutat hauria de parar-ho tot i posar-se a acoblar iPhones’. (...La Xina acull milions de persones formades en el maneig de maquinària i les habilitats necessàries per construir iPhones, un procés que encara requereix molta feina manual.

"El suport d'enginyeria per dirigir una fàbrica no es troba als Estats Units", afirma Moore. Simplement no hi ha prou estudiants de STEM, o ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, va dir. (...)

El conseller delegat Tim Cook va exposar les raons de dependre tant de la Xina durant un esdeveniment de la revista Fortune el 2017, afirmant que no es devia als baixos costos laborals.

"La Xina va deixar de ser un país amb baixos costos laborals fa molts anys", va afirmar. "La raó és per l'habilitat i la quantitat d'habilitat en un sol lloc".

Es podrien omplir diversos camps de futbol amb enginyers de mecanitzat d'última generació a la Xina, va dir Cook en aquell moment. "Als EEUU, es podria celebrar una reunió d'enginyers de mecanitzat i no estic segur que poguéssim omplir la sala". (...)

"Dissenyes la cosa, reconstrueixes la fàbrica i després només tens sis mesos per vendre-la", segons una persona amb coneixement de la cadena de subministrament d'Apple que va demanar no ser identificada. "El ritme de canvi fa que sigui molt més difícil automatitzar".

Tot i que Apple ha diversificat efectivament la producció d'iPhones, reduint la part fabricada a la Xina per sota del 90%, és difícil duplicar el procés en altres països. Els centres de producció d'Apple a Tailàndia, Vietnam, Malàisia i Indonèsia se centren en dispositius com Macs, AirPods, smartwatches i iPads. (...) Almenys per ara, les fàbriques índies ajudaran Apple a evitar els aranzels xinesos. L'empresa ja ha estat omplint els seus canals dels EEUU -el seu mercat individual més gran- amb iPhones fabricats a l'Índia, segons va informar anteriorment Bloomberg News. Aquest país també podria ser suficient, almenys per ara. Els 35 milions d'unitats que es calcula que fabrica ara a l'any podrien cobrir gran part de les seves necessitats als EEUU." (Bloomberg, 11-04-2025).

I si la divisió internacional del treball no fos suficient obstacle i dificultat, la fracció actual governant vol eliminar l’anomenada Llei de Xips i trencar els compromisos econòmics adquirits amb els fabricants:

"El president Donald Trump va demanar posar fi a un programa bipartidista de subsidis a semiconductors de 52.000 milions de dòlars que ha estimulat més de 400.000 milions en inversions d'empreses com Taiwan Semiconductor Manufacturing Co. i Intel Corp. 'La vostra Llei de Xips és una cosa horrible, horrible', va dir el president en un discurs en horari de màxima audiència davant el Congrés dimarts. (...) Dilluns, Trump va atribuir a les amenaces aranzelàries la decisió de TSMC d'invertir 100.000 milions de dòlars als EEUU, a més d'un compromís previ de 65.000 milions. En el seu discurs de dimarts, Trump va lloar aquest projecte, fent referència a la xifra total de 165.000 milions de dòlars. 'No els donarem diners', va dir Trump. 'L'únic important per ells era que no volien pagar els aranzels'." (Bloomberg, 05-03-2025).

Efectes dels aranzels en la cadena de subministraments

L'anunci i imposició d'aranzels ha motivat diverses reaccions en la cadena de subministraments. En l'anarquia de la producció mercantil, la llei que regeix és el "campi qui pugui": pujada de preus, acopi preventiu, suspensió d'importacions, descomptes, noves inversions.

"Els traders de coure de Nova York també han pagat una prima rècord sobre el preu a Londres per comprar coure, ja que volen garantir el subministrament davant la possible imposició d'aranzels als EEUU. La diferència entre el preu de referència dels futurs del Comex de Nova York i el preu de la Borsa de Metalls de Londres va créixer en més de 1.254 dòlars per tona aquesta setmana, superant el seu màxim de febrer d'aproximadament 1.149 dòlars, un nou rècord (...) Mentrestant, “el metall vermell ha estat sortint de la xarxa de magatzems gestionada per la Borsa de Metalls de Londres (LME). Tot i que el destí del metall que surt dels magatzems de la LME no es fa públic, les dades comercials dels EEUU indiquen un repunt en les importacions de coure al país." (Expansión, 21-03-2025).

"Les vendes de la nova família de mòbils Galaxy S25 van tenir un paper clau en el bon rendiment de Samsung en el trimestre. Aquesta gamma amb funcions d'intel·ligència artificial va registrar una forta demanda als Estats Units, impulsada en part per comandes anticipades de distribuïdors que van voler avançar-se a possibles pujades de preus derivades dels esperats aranzels a les importacions. Els analistes també assenyalen que alguns clients de Samsung han fet provisió de xips de memòria davant la possibilitat d'aranzels. A més, empreses xineses estan acumulant estoc per la por de noves restriccions estatunidenques a la importació de semiconductors per a intel·ligència artificial, entre ells els xips de memòria d'alt ample de banda." (Expansión, 09-04-2025).

També s'han disparat les compres als EEUU: "El major impulsor del mini-boom va ser la pressa per comprar cotxes nous abans que entrin en vigor els aranzels de Trump als vehicles acabats." (Bloomberg, 16-04-2025). Però s'han incrementat a un ritme major els inventaris en totes les grans empreses venedores al detall:

"El fabricant alemany d'automòbils de luxe Audi ha suspès les importacions als Estats Units. Sogrape SA, el major exportador de vi de Portugal, retirarà d'una reserva de sis mesos que ha estat acumulant per a aquest precís moment. La farmacèutica suïssa Novartis AG va anunciar els seus plans d'invertir 23.000 milions de dòlars als Estats Units en els pròxims cinc anys. I el propietari de Jeep, Stellantis NV, que ja va interrompre la producció al Canadà i Mèxic, ampliarà els descomptes dels empleats als clients per impulsar les vendes. (...) Per evitar majors costos, Mercedes-Benz Group AG s'afanya a importar models de gamma alta abans que entrin en vigor les pujades de preus previstes, i Volvo Car AB planeja augmentar la producció a la seva planta de Carolina del Sud. Volkswagen AG ha advertit als concessionaris dels EEUU que afegirà recàrrecs relacionats amb la importació als preus de llista dels vehicles que entrin al país, traslladant de fet la càrrega dels costos als compradors estatunidencs (...)." (Bloomberg, 12-04-2025).

I a més d'aquesta varietat d'intents de sobreviure al niu de serps, es poden obrir oportunitats de negoci dins i fora dels EEUU per a les empreses no estatunidenques:

"Ryder, Conseller Delegat d'Applied Nutrition Plc, va assenyalar un possible avantatge de la guerra comercial: si els països llencen aranzels de represàlia contra els productes estatunidencs, les empreses europees podrien sortir beneficiades. La seva empresa ja ha registrat un augment de la distribució al Canadà, i espera trobar una tracció similar al Japó i la Xina. (...)

En altres casos, les empreses europees que ja operen als EEUU podrien fins i tot obtenir un avantatge sobre els seus competidors estatunidencs que importen al país. Backmarket, una empresa francesa que ven productes electrònics i telèfons intel·ligents reacondicionats, ha vist com les seves vendes als EEUU es duplicaven amb escreix en els últims dies, segons el seu director general, Thibaud Hug de Larauze.

Això es deu a les previsibles pujades de preus d'empreses com Apple, que està doblement exposada als aranzels, ja que acobla molts dels seus productes a la Xina utilitzant components fabricats als EEUU, i després els envia de tornada a aquest país. «Si et poses a la pell d'un consumidor estatunidenc, comprar reacondicionat ja era més barat que comprar nou», afirma. «Ara, serà molt, molt més barat»." (Bloomberg,12-04-2025)

La ruptura amb el Canadà

L'estratègia d'atropellament seguida pels EEUU contra el Canadà ha empès la burgesia canadenca a buscar altres sortides i li ha permès guanyar-se el suport interclassista amb el verí del patriotisme: "Ho va deixar clar el primer ministre canadenc, Mark Carney, fa uns dies: 'Hem de reimaginar la nostra economia; la nostra històrica relació amb els EEUU s'ha acabat'." (Expansión, 12-04-2025).

Els EEUU poden comptar amb un descens del turisme en general i també amb la decisió de desinversió de fons canadencs i danesos en represàlia per la seva actuació aranzelària:

"Alguns dels principals fons canadencs estan desistint d'adquirir més actius privats estatunidencs a causa de preocupacions geopolítiques i a la por de perdre les exempcions fiscals sobre les seves inversions en aquest país. Entre ells, la Junta d'Inversions del Pla de Pensions del Canadà, amb 699.000 milions de dòlars canadencs (504.000 milions de dòlars estatunidencs) en actius. CPPIB, el fons de pensions més gran del Canadà, també s'ha tornat més cautelós. Mentrestant, un dels fons de pensions més grans de Dinamarca, ha pausat les seves inversions als EEUU a causa de les preocupacions sobre l'estabilitat i a les amenaces de Trump d'apoderar-se de Groenlàndia, un territori semiautònom de Dinamarca, tal com assegura un dels seus responsables a FT.(...) Un altre fons danès també s'està retirant. Anders Schelde, director d'inversions d'AkademikerPension, que gestiona 150.000 milions de corones daneses (20.000 milions d'euros), va afirmar: 'Estem estudiant canvis a la cartera'." (Financial Times, 12-04-2025).

El paper del petroli en els aranzels

Un dels motius de discòrdia entre l'imperialisme estatunidenc i el canadenc té a veure amb el petroli. El Canadà ven la quasi totalitat del seu petroli als EEUU i amb descompte. Això era així, fins que es va acabar la bifurcació de l'oleoducte Trans Mountain per poder carregar petroliers a la costa canadenca:

"Gairebé cada dia, des que es va acabar al maig l'ampliació de l'oleoducte canadenc Trans Mountain, un petrolier carregat de cru de sorres bituminoses ha passat sota el pont Lions Gate de Vancouver camí de les refineries del Pacífic. Aquests petroliers, amb destinació a la Xina i el Japó, entre altres mercats, suposen un canvi significatiu per al Canadà, que durant molt de temps ha estat encallat exportant els seus vastos fluxos de petroli únicament als EEUU. (...) " (Bloomberg, 05-02-2025).

L’envestida aranzelària dels EEUU al Canadà, ha reforçat els projectes de la seva burgesia de guanyar autonomia en el mercat general de petroli i no haver de vendre tot el petroli amb descompte als EEUU. Hi ha diversos projectes damunt la taula que inclouen ampliar l'oleoducte de Trans Mountain, crear-ne un altre en sentit Est-Oest o impulsar el projecte de gas natural.

D'altra banda, els EEUU s'han determinat a reiterar el seu intent d'apoderar-se del petroli veneçolà, anys després. Com s'observa en el gràfic, els EEUU han estat incrementant les seves posicions.

El remei trobat per la burgesia estatunidenca és imposar una sanció vestida d'aranzel a qualsevol altre bandoler capitalista que s'atreveixi a extreure petroli a Veneçuela: "Els Estats Units imposaran un aranzel del 25% a qualsevol país que compri petroli o gas a Veneçuela, però deixaran que les seves multinacionals segueixin operant a la regió. Una decisió que beneficia el gegant estatunidenc Chevron. (...) L'aranzel del 25% als qui comprin cru a Veneçuela s'aplicarà a qualsevol intercanvi comercial amb els Estats Units." (Expansión, 25-03-2025).

Una de les contradiccions en les quals es mou l'actual corrent governant dels EEUU és la conveniència de tenir petroli barat per compensar el manteniment de les exempcions fiscals, cosa que xoca amb la necessitat de la indústria petroliera d'un determinat preu per barril per ser rendible.

"A mitjans de la dècada de 2000, les importacions de petroli representaven gairebé la meitat del dèficit comercial estatunidenc (...) la revolució del fracking va convertir el que fa dues dècades era un dèficit comercial de petroli de gairebé 400.000 milions de dòlars a l'any en un superàvit de 45.000 milions el 2024 (...) No obstant això, 50 dòlars per barril tindrà una altra conseqüència macroeconòmica: ampliar el dèficit comercial que Trump vol reduir. Drill, baby, drill no funciona a 50 dòlars el barril, i si els Estats Units no perforen, han d'importar. Dimecres, el West Texas Intermediate va tocar un mínim de quatre anys de 55,12 dòlars per barril." (Bloomberg, 11-04-2025).

Un dels èxits dels Estats Units amb la guerra d'Ucraïna ha estat convertir-se en "(...) el principal proveïdor d'energia de la UE, a la qual exporta entre 3,5 i 4 milions de barrils diaris de petroli i un màxim de 5,9 milions de tones de GNL el gener del 2025, la qual cosa representa aproximadament el 59% de les importacions europees de GNL en els últims sis mesos." (La Vanguardia, 24-03-2025).

El cert és que els imperialismes occidentals mai van poder fer veritablement efectives les seves sancions al petroli rus. Però també és cert que el relaxament de les mateixes, enllaça amb el canvi de plantejament dels Estats Units en relació amb Rússia: "A més de vetar la proposta del Canadà de crear un grup de treball per supervisar els incompliments de les sancions, l'esborrany de la declaració del G7 (...) mostra que els Estats Units van pressionar per eliminar la paraula «sancions», així com la redacció que citava la «capacitat de Rússia per mantenir la seva guerra» a Ucraïna substituint-la per «obtenir ingressos»". (Bloomberg, 08-03-2025).

Val la pena assenyalar que "gairebé el 60% dels vaixells petroliers fantasma de Rússia, usats per Moscou per eludir les sancions econòmiques europees, pertanyien amb anterioritat a firmes d'Europa Occidental que no van dubtar a vendre'ls als russos. En la seva majoria, eren companyies gregues." (La Vanguardia, 03-03-2025).

Es pot contenir el volcà de la producció?

Fins i tot si els Estats Units poguessin bloquejar les importacions xineses, on aniran les mercaderies xineses que no puguin vendre's als Estats Units? Fa anys que el percentatge d'exportacions xineses als Estats Units decreix:

I no obstant això, el superàvit comercial xinès segueix creixent.

Aquestes mercaderies no es llencen al mar sinó que s'intenten vendre (amb redoblada competència) tant al mercat interior com a la resta del mercat mundial, incrementant-se les exportacions xineses a altres països:

Una part d'aquestes exportacions són productes acabats dirigits al mercat local, però una altra part important representen un redireccionament de determinades cadenes de subministrament. Així, els aranzels directes a la Xina fan que el producte final destinat als EEUU s'acobli en un altre país, però amb components d'origen xinès, o fins i tot arriben com a productes acabats per ser reexportats als EEUU.

Aquests països ja han començat a sentir els efectes del redireccionament parcial de l'allau de mercaderies i intenten bregar amb ella:

"Mèxic ja ha augmentat els aranzels sobre les importacions de tèxtils i peces de vestir procedents de la Xina fins a un 35%, (...) Malàisia va afegir l'any passat un impost sobre les vendes del 10% a les compres en línia de productes de baix valor (...) El govern vietnamita, per la seva banda, va ordenar l'any passat a Temu i Shein Group Ltd. que suspenguessin les seves operacions al país (...) En general, els països del Sud-est Asiàtic s'han abstingut d'erigir barreres comercials i, en canvi, han subvencionat discretament els productors locals que han tingut problemes." (Bloomberg, 19-03-2025).

També a Llatinoamèrica, el comerç amb la Xina supera àmpliament el comerç amb els EEUU.

Els aranzels i la diplomàcia xinesa

La primera reacció de la majoria d'Estats del sud-est asiàtic no va ser posar aranzels en represàlia als EEUU, sinó intentar negociar la situació. Malgrat això, el toc d'atenció davant l'órdago sofert a la vegada per tots, va motivar la següent declaració: "Malàisia, en la seva qualitat de President de l'ASEAN, liderarà els esforços per presentar un front regional unit, mantenir unes cadenes de subministrament obertes i resistents i garantir que la veu col·lectiva de l'ASEAN s'escolti amb claredat i fermesa a l'escena internacional", va declarar Anwar." (Bloomberg, 06-04-2025).

El president xinès ha visitat el Vietnam, on ha estat rebut amb tots els honors, i també Malàisia, on ha declarat: "'Junts salvaguardarem les brillants perspectives de la nostra família asiàtica'. (...) La Xina i Malàisia van acordar millorar la col·laboració en matèria d'indústria, cadenes de subministrament, dades i talent (...) i construir una 'comunitat estratègica Malàisia-Xina d'alt nivell'." (Bloomberg, 17-04-2025). Tailàndia i Indonèsia no van formar part de la visita perquè els seus representants van anar a la Xina al febrer i desembre. Visites que van resultar "en la deportació de quaranta islamistes uigurs que feia una dècada que eren a Bangkok i en la repatriació de més d'un miler de xinesos implicats en centrals de ciberestafes (...) i en la incorporació d'Indonèsia – una mina de níquel – com a membre de ple dret del grup dels BRICS". (La Vanguardia, 14-04-2025).

Dit d'una altra manera, els moviments dels EEUU per aïllar l'imperialisme xinès tenen com a resultat la major integració de la resta de països amb la Xina. I això, acompanyat de la següent advertència general de l'imperialisme xinès: "'s'oposa resoludament a que qualsevol de les parts arribi a un acord a expenses dels interessos de la Xina', (...) Si això passa, Pequín 'mai ho acceptarà i prendrà resoludament contramesures recíproques', va afegir el ministeri." (Bloomberg, 21-04-2025)

El fals socialisme xinès

Encara que sembli difícil que quedi encara algú que albergui dubtes sobre el caràcter capitalista del fals socialisme xinès, en les següents declaracions en relació amb les mesures aranzelàries dels EEUU, tenim una enèsima demostració: "'violen les regles de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)', 'perjudiquen el sistema comercial multilateral basat en regles', 'afecten l'estabilitat de l'ordre econòmic global' va advertir el Govern xinès (...) va instar tots els països a 'adherir-se al veritable multilateralisme i salvaguardar el sistema de comerç multilateral basat en l'OMC'." (Expansión, 07-04-2025). A la pàgina 5 d'aquest número de la revista es pot llegir l'article "Lliçons de la derrota de la revolució proletària xinesa de 1926-1927" en el qual s'analitza com la traïció i derrota de la revolució proletària xinesa de 1926-27 va crear les bases perquè el moviment revolucionari burgès del maoisme es disfressés de comunista. Sobre la base d'aquest fals socialisme xinès es van preparar les condicions sobre les quals s'ha desenvolupat la que és actualment la primera potència capitalista mundial, que es declara a si mateixa garant de l'ORDRE ECONÒMIC GLOBAL i conservadora del SISTEMA DE COMERÇ capitalistes actuals.

A la burgesia dels EEUU li tremolen les cames

El 15 d'abril el discurs oficial encara era: "'La Xina ha de fer un tracte amb nosaltres. Nosaltres no hem de fer un tracte amb ells', va dir dimarts la secretària de premsa de la Casa Blanca, llegint el que, segons ella, era una declaració dictada per Trump." (Bloomberg, 15-04-2025).

Una setmana després, l'abans confiat Secretari del Tresor (vegeu p.15) afirmava "en una conferència d'inversors a porta tancada que l'enfrontament aranzelari amb la Xina no pot ser sostingut per ambdues parts i que les dues economies més grans del món hauran de trobar formes de reduir la tensió. Aquesta desescalada arribarà en un futur molt proper, (...). Bessent va descriure la situació actual com un embargament comercial, segons els assistents a la sessió." (Bloomberg, 22-04-2025).

Després que transcendís aquest posicionament "privat" dissenyat per fer-se públic, el president dels EEUU va rectificar la seva posició anterior dient que no tenia intenció d'acomiadar el president de la Fed i "va anunciar dimarts que estaria disposat a reduir 'substancialment' els seus aranzels del 145% a la Xina". (Bloomberg, 23-04-2025). El va acabar de convèncer una reunió "amb executius de Walmart Inc, Home Depot Inc i Target Corp, els quals van dir que els impostos a la importació podrien interrompre les cadenes de subministrament i elevar els preus dels béns, (...). Les advertències sobre la possibilitat que les prestatgeries de les botigues quedessin buides en qüestió de setmanes van semblar ressonar (...)" (Bloomberg, 23-04-2025).

Tot i que la primera reacció de l'imperialisme xinès ha estat jugar fort en vista de la debilitat demostrada pels EEUU, exigint la retirada unilateral dels aranzels per part dels EEUU, el cert és que també està interessat en una reducció dels aranzels per la qual cosa no es pot excloure que hi hagi negociacions. Dit això, qualssevol que siguin les "enteses", "acords" o simples pauses que es puguin desenvolupar en general a continuació del circ aranzelari que hem analitzat, el BARRIL DE PÓLVORA sobre el qual s'assenta el CAPITALISME segueix augmentant sense pausa i els DETONANTS de futures explosions segueixen acumulant-se sense parar. La inestabilitat actual no està motivada pel perfil psicològic d'individus, sinó per la SOBREPRODUCCIÓ que alimenta i aguditza la GUERRA COMERCIAL. En el capitalisme, només la DESTRUCCIÓ de la sobrecapacitat productiva pot permetre rellançar un cicle d'acumulació durador.

La GUERRA és l'única solució capitalista a la CRISI. I l'única alternativa real a això és la solució proletària: la REVOLUCIÓ SOCIAL ANTICAPITALISTA.

Poden els EEUU sortir de les arenes movedisses?

Quan parlem d'arenes movedisses ara, ens referim al procés gradual però inexorable del replegament i declivi dels EEUU com a potència hegemònica del capitalisme mundial posterior a la segona guerra mundial. Els EEUU s'assemblen a algú que s'enfonsa en unes arenes movedisses i els moviments del qual per intentar sortir no fan més que enfonsar-lo més ràpidament. I com hem començat dient, la inevitabilitat del seu enfonsament no significa que els EEUU puguin evitar moure's per intentar sortir, accelerant el procés mateix. La qüestió que encara està per plantejar-se de manera definitiva és si aquests actes desesperats dels EEUU per escapar de les arenes movedisses es traduiran en un conflicte militar a escala mundial, en l'esclat militar intern generat per les contradiccions acumulades dins dels propis EEUU, en un declivi i implosió similar a l'experimentada per la Rússia estalinista a partir de 1989, o si, encara que avui sembli una probabilitat llunyana, enllaçarà amb una REPRESA DE LA LLUITA DE CLASSE i desenvolupament del Partit Comunista Internacional a escala mundial que vegi el proletariat tornar a intentar prendre a l'assalt les ciutadelles del capitalisme mundial, aprofitant la inestabilitat de l'ordre capitalista per enderrocar-lo, destruint mitjançant una autèntica REVOLUCIÓ COMUNISTA tots els Estats capitalistes del món, incloent el fals socialisme xinès, vietnamita o veneçolà.

Anar al següent article

Anar a l'article anterior