DESENVOLUPAMENT DE L'IMPERIALISME A L'ORIENT MITJÀ I UCRAÏNA
Desenvolupament del conflicte a l’Orient Mitjà
El procés d'integració d'Israel amb la resta de la zona d'Orient Mitjà, s'estava accelerant amb els acords d'Abraham (iniciats per la fracció aïllacionista de la burgesia dels EEUU) en el marc de la retirada dels EEUU d'Afganistan i pràcticament d'Iraq, de l'acord Iran-Aràbia Saudita sota els auspicis de la Xina i del reconeixement d'Israel per part d'Aràbia Saudita que anava a ser imminent. Aquesta integració comptava amb una sèrie d'obstacles que al seu torn han xocat violentament entre ells per frenar-la des de l'enèsima detonació del conflicte a la zona el 7 d'octubre de 2023. A "El Comunista" núm.72 (març 2024, p.32-40) vam publicar un informe sobre el desenvolupament d'aquest conflicte militar, les seves causes i l'actuació de cadascun dels involucrats al qual remetem al lector. Gairebé un any després, el procés ha avançat en els termes següents.
A la destrucció sistemàtica a Gaza se li va sumar l'assassinat sistemàtic per part d'Israel d'alts responsables i dirigents de Hamàs, de Hezbol·là així com de diversos militars iranians d'alt rang destacats fora de l'Iran, la detonació organitzada dels busques al Líban (17 de setembre 2024) per afectar la xarxa d'informació de Hezbol·là (en una demostració de capacitat d'infiltració i intel·ligència militar per part d'Israel) i la invasió del sud del Líban també per part d'Israel. I això sense que l'Iran respongués seriosament ni la resta d'estats àrabs intervinguessin contra Israel.
És cert que hi ha hagut atacs directes de l'Iran a Israel i viceversa (els dies 13 i 19 d'abril de 2024, i l'1 i 26 d'octubre) però aquests han estat telegrafiats prèviament. Després del primer atac de l'Iran, el representant de l'expansió diplomàtica militar estatunidenca va advertir l'imperialisme israelià “'Deixeu-me que sigui molt clar: si llencen un atac important contra l'Iran, se les veuran sols', va dir Biden segons l'informe, (...): 'Si fan això, me'n vaig. '” (Haaretz, 03-07-2024). Després del segon, els EEUU van arribar fins i tot a filtrar el pla d'atac d'Israel per assegurar que no atacava el petroli o les infraestructures militars crítiques a l'Iran.
El resultat de l'escalada militar ha estat la decapitació organitzativa i la reducció substancial de les forces de Hamàs a Gaza i de Hezbolà al Líban. Solapat amb aquest procés, el règim d'El Assad a Síria, que havia aguantat l'embat militar de diverses milícies i exèrcits durant més d'una dècada, recolzat per Rússia i l’Iran, i que estava en procés de rehabilitació formal al món àrab, va caure com un castell de cartes en qüestió de dies (veure en aquest número l'article "Síria: esfondrament d'un règim corromput, continuïtat capitalista", p.20).
D'altra banda, Israel ha incrementat el seu aïllament diplomàtic amb ordres internacionals d'arrest per part del Tribunal Penal Internacional contra el president i contra el ministre de defensa (destituït fa uns mesos, per segona vegada) però també els seus soldats estan subjectes a enfrontar-se a ordres de detenció a altres països, com és el cas del Brasil. Dit sigui de pas, davant l'estupor i el bloqueig intern de l'imperialisme europeu, l'Exèrcit israelià ha llençat un missatge en la seva ofensiva contra el Sud del Líban atacant també sense gaires contemplacions els soldats de l'anomenada Força Interina de Nacions Unides per al Líban.
Aquesta combinació de fets materials sumat al fet que la corrent partidària del replegament emmurallat ha tornat a prendre el comandament del govern d'EEUU, ha fet possible un alto el foc primer al Líban (finals de novembre de 2024) i després un alto el foc a Gaza (el gener del 2025). Alt al foc que durant
un any s'ha vingut prometent però que sempre era sabotejat per alguna de les parts. Alto el foc que ha estat imposat per EEUU com corroboren els laments dels mitjans de comunicació progovernamentals israelians: "es van començar a escoltar laments a Canal 14 (...) ' És perquè Trump està pressionant per fer-ho! Això és el que està passant'. Zimri: 'Així que tota la seva gent ha estat mentint - és una gran decepció'. Magal: 'Parla de l'infern i mentrestant envia el seu enviat a signar un acord. (...) Aquesta és la veritat'." (Haaretz, 13-01-2025).
L'alto el foc, que de moment es manté a Gaza, no ha evitat que prosseguís i fins i tot s'incrementés l'activitat militar israeliana a Cisjordània per part de l'Exèrcit d'Israel i també els enfrontaments de l'ANP contra la resta de faccions armades palestines, prohibint l'ANP la difusió del mitjà de propaganda televisiu qatarià Al Jazeera.
Els retrocessos i avenços de l'Iran a la zona
Iran ha estat la potència capitalista que més posicions ha perdut (a Gaza, Líban i Síria) i, al mateix temps, la que més passivament ha patit aquestes pèrdues. El nou president iranià parlava de ressuscitar el pacte nuclear, i Israel eliminava el líder de Hamàs assassinant-lo al propi Iran un mes més tard. També declarava a l'Assemblea General de l'ONU a Nova York: "'Estem disposats a deixar de banda totes les nostres armes sempre que Israel estigui disposat a fer el mateix' (…) 'Si esclatés una guerra a la regió, no serviria als interessos de ningú', va afirmar. 'No volem lluitar. (…).'" (Bloomberg, 23-09-2024), i al cap d'una setmana Israel eliminava l'aparentment intocable Nasralà, líder d'Hezbolà.
El motiu ha estat intentar sortir del seu aïllament, no deixar-se arrossegar en un conflicte bèl·lic que donaria un avantatge competitiu als no implicats (recordem la guerra Iran-Iraq entre 1980 i 1988) i mantenir les relacions amb els països àrabs que ha anat teixint després de l'acord amb l'Aràbia Saudita i la seva entrada als BRICS.
Aquestes relacions s'han vist, per exemple, en el funeral del president de l'Iran (Raisi), mort en un accident d'helicòpter el maig de 2024, al qual van assistir ministres d'afers exteriors de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Jordània, Egipte, l'emir de Qatar, el president de Tunísia, representants del Líban, l'Iraq, el Pakistan, l'Azerbaidjan, l'Afganistan, a més de Hamàs, Hezbol·là i els houthis. Rússia i la Xina van enviar oficials de baix nivell. A l'ONU, els països africans, llatinoamericans i asiàtics, i el secretari general de l'ONU, també van expressar el seu condol.
Enviament d'armes per part dels EEUU
Malgrat els bloquejos interns entre les diferents fraccions de la seva burgesia, EEUU ha mantingut el flux d'armes a Israel: “el Departament d'Estat dels EEUU ha informat al Congrés del seu pla d'enviar a Israel armes de fabricació estatunidenca per valor de 8.000 milions de dòlars. (...) Moltes de les armes no estan destinades a un ús immediat, sinó que entraran en un procés de fabricació que pot durar anys.” (Haaretz, 04-01-2025). La partida que va quedar bloquejada va ser la de les bombes de més de 900kg i ha estat desbloquejada pel nou govern dels EEUU: “El president Donald Trump ha posat fi a una suspensió de l'administració Biden sobre el subministrament de bombes de 2.000 lliures a Israel.” (Bloomberg, 26-01-2025).
La corrent aïllacionista ha començat a fer els seus assajos de retallada pressupostària: "El secretari d'Estat Marco Rubio ha enviat una ordre a tots els llocs diplomàtics i consulars dels Estats Units instruint una pausa en 'totes les noves obligacions de finançament, a l'espera d'una revisió, per als programes d'ajuda exterior finançats per o a través del Departament i USAID.' (...) el finançament militar exterior estatunidenc per a Israel i Egipte està exempt de l'ordre (...)." (CBS, 25-01-2025). En relació amb Ucraïna: "USAID ha rebut l'ordre de suspendre projectes a Ucraïna (...) Volodymyr Zelenskiy: 'Estic centrat en l'ajuda militar. No s'ha suspès, gràcies a Déu', va afegir. (...) Des de l'inici de la guerra a principis de 2022, USAID ha proporcionat 2.600 milions de dòlars en ajuda humanitària, 5.000 milions en ajuda al desenvolupament i més de 30.000 milions en suport pressupostari directe, segons el seu lloc web." (Bloomberg, 26-01-2025).
Desenvolupament del conflicte a Ucraïna
La guerra a Ucraïna va ser preparada pels EEUU amb la intenció de trencar les connexions entre la UE i Rússia, amb l'objectiu d'aïllar i desgastar l'imperialisme rus al mateix temps que l'imperialisme europeu, i per imposar-se a posteriori sobre els contendents esgotats (com va fer a les dues guerres mundials). Va ser iniciada per Rússia amb la intenció de recuperar la seva àrea d'influència incitada pel procés de replegament dels EEUU a nivell mundial. L'imperialisme europeu tracta de contenir amb aquesta l'embranzida dels imperialismes xinès i rus. El proletariat ucraïnès i rus és sacrificat al front i sotmès a una explotació redoblada a la rereguarda, lluitant i treballant per una causa que és la dels seus explotadors.
Malgrat el dany infligit a l'imperialisme rus pel desgast militar i social intern, l'aïllament desitjat no ha succeït (com demostra la trentena d'Estats que van acudir a Moscou per la cimera dels BRICS) i el conflicte es troba essencialment estancat. Ara que la corrent de la burgesia estatunidenca partidària del replegament emmurallat ha tornat a prendre el volant (al qual li falta tant la caixa de direcció com les varetes d'acoblament per assegurar la resposta correcta de les rodes), ha promès acabar amb el conflicte a Ucraïna.
Encara que han passat mesos de la victòria electoral i ja s'ha realitzat la investidura, de moment segueix sense haver tingut lloc una reunió formal entre els imperialismes rus i estatunidenc, tot i la manifesta predisposició del primer: "El president Vladimir Putin accediria a discutir amb Trump algunes garanties per al territori d'Ucraïna que no quedi ocupat, però només si aquest país és desarmat i si els acords contemplen "el context euroasiàtic". A canvi, Lavrov no veu amb mals ulls que Groenlàndia o Panamà que va comparar amb Crimea, decideixin ser part dels EEUU." (El País, 15-01-2025). Groenlàndia pels EEUU i Crimea per a Rússia i assumpte resolt... Com explicàvem a "El Comunista" núm. 69, (setembre 2022, p.31): "(…) el sector de la burgesia partidari de cedir el terreny a nivell internacional i tancar-se a casa (tapiant portes i finestres perquè no entri ningú) era també partidari d'una entesa amb Rússia. Somien amb un retorn al repartiment del món i d'Europa que van fer després a Yalta i Potsdam, sense adonar-se que aquell repartiment va tenir com a base una hegemonia dels EEUU en el poder militar i econòmic que ja no té. Aquesta tornada al passat és un desig i res més, però sublima la manca de perspectives en la qual es troba tot aquest sector i, en realitat, el conjunt del capitalisme estatunidenc." (El Comunista núm. 69, setembre 2022, p.31).
Las guerres són inevitables al capitalisme
L'acumulació d'interessos imperialistes entrecreuats que col·lisionen i esclaten en forma de conflictes armats, es produeix en el marc dels processos que determinen el període actual, un cop tancat el cicle de revolucions burgeses anticolonials a l’Àsia i l’Àfrica i culminada l'extensió del capitalisme a escala mundial: el desplaçament del centre de gravetat del capitalisme cap a Àsia, la ruptura del repartiment del món i la crisi de sobreproducció.
La unitat nacional és la tomba de la classe obrera: el nacionalisme ens entrega lligats de peus i de mans a l'explotació capitalista en temps de guerra comercial i l’escorxador com a carn de canó en temps de guerra militar. Qualsevol defensa de la pròpia "pàtria" és trair la causa de la revolució: "Els obrers no tenen pàtria, no se'ls pot arrabassar el que no posseeixen." (Manifest del Partit Comunista, 1848).
El paper reservat al proletariat en el guió burgès és el de CARN DE CANÓ en el camp d'explotació i en el front de guerra. Aquesta situació, a més dels morts en combat, genera un dany permanent: "milers de soldats israelians han deixat de servir en funcions de combat a causa de trastorns mentals (...)" (Haaretz, 02-01-2025), "aquest tipus de trastorn ja afecta un 20% dels veterans russos que tornen del front d'Ucraïna." (El País, 29-09-2024) i "a Ucraïna (...) un 30% dels ciutadans – sobretot soldats – pateix estrès posttraumàtic" (El País, 08-10-2024).
Malgrat la manca d'organització, una part dels condemnats a carn de canó intenten escapar d'aquest destí: "45.543 soldats han desertat de l'exèrcit ucraïnès entre el gener i l’agost de 2024" (El País, 14-10-2024); i fins i tot oposar resistència col·lectiva: "a la 116ª Brigada TRO hi va haver una rebel·lió en bloc a Kurájove, es van negar a seguir ordres i van ser traslladats a Sumi. (...) Va ser sonada també el cas de l'abandonament de les seves posicions de 100 soldats de la 123ª Brigada TRO a Vugledar." (El País, 21-10-2024).
Però l'única alternativa a aquesta situació és que el proletariat s'aixequi contra els explotadors com a classe per a si mateixa i no per al capital, que reprengui la lluita de classes i es constitueixi com a Partit Comunista Internacional. L'única manera d'oposar-se a les guerres que produeix el capitalisme és la represa de la lluita de classe contra la mateixa burgesia, la ruptura del front nacional interclassista (als països bel·ligerants i a la resta de llocs).
Per fer-ho necessitem combatre la influència organitzativa i ideològica que exerceix la burgesia a través del sindicalisme integrat en l'Estat i a través del parlamentarisme, desenvolupant una extensa xarxa de solidaritat i de lluita en el pla sindical, fora dels tentacles de l'Estat, en la qual hagi guanyat una influència decisiva el Partit Comunista Internacional.
La consigna dels revolucionaris a nivell mundial ha de ser intransigentment i sense excepcions:
- Rebuig de tot nacionalisme: “els obrers no tenen pàtria”.
- Rebuig de la solidaritat amb l'economia de l'empresa i amb l'economia “nacional”.
- Derrotisme revolucionari contra la pròpia burgesia en temps de guerra comercial o militar.
- Organització conjunta i internacional dels proletaris de totes les llengües en el Partit Comunista Internacional per la REVOLUCIÓ COMUNISTA A ESCALA MUNDIAL.