INTERVENCIÓ ESTATAL A LA POLÍTICA MONETÀRIA I A LA GUERRA COMERCIAL
"En la entreguerra, la burgesia, que ‘no pot existir sense revolucionar contínuament els modes i les relacions de producció i tot el conjunt de les relacions socials’ ha – ella sí – progressat, ha estudiat i après. A escala nacional, els cursos dels professors Mussolini i Hitler, als quals les fogueres no els han tret la qualitat de precursors, els han ensenyat irrevocablement que el poder estatal al seu servei no solament és un utensili de policia i instrument polític de domini i de corrupció dels dirigents proletaris en els parlaments o en les jerarquies, sinó que ha d'arribar a ser màquina de regulació econòmica de la producció, de la distribució i last but not least de l'instrument monetari." (Marxisme i misèria, 1949)
Després de la PARALITZACIÓ de la producció i posterior REPRESA EPILÈPTICA del procés de reproducció del capital es va generar la successió d'ESPASMES a la cadena de subministrament que es va traduir en una INFLAMACIÓ de la circulació i en un augment de la inflació – traient momentàniament del pantà de la deflació al capitalisme mundial – que es va traduir amb retard de fase en un augment dels tipus d'interès (veure “El Comunista” núm.70, p.16-17). Remeses les causes que van produir l’“ELECTROSHOCK” i malgrat les sacsejades addicionals que s'ha propinat el capitalisme a si mateix (conflictes a Ucraïna i a Orient Mitjà), la inflamació de la circulació ha remès i amb ella la inflació monetària (veure “El Comunista” núm.73, p.11) i, sempre amb retard, han començat a fer-ho els tipus d'interès.
Com s'observa en l'evolució del Freigthos Baltic Index, la sacsejada generada per la paralització i posterior represa epilèptica de la producció i circulació capitalista supera àmpliament al posterior augment del preu del transport fruit del bloqueig al Mar Roig i consegüent desviament a través del Cap de Bona Esperança o la sectorització de les rutes amb els corresponents transbords de les mercaderies transportades fins arribar a la destinació final. Mentre que en l'actual preu del transport es manifesta – a més d'un component especulatiu – un encariment derivat de la prolongació de les rutes de transport que no es tradueix en un procés inflacionari, en el període del 2020-2022 es va tractar d'un encariment del transport que expressava l'alta tensió entre els pols de la circulació capitalista, causa coadjuvant però sobretot efecte del procés que produïa la inflació del preu de les mercaderies.
Inflació i desocupació als EEUU i a la UE
La inflació als EEUU segueix lluny del seu pic més recent, i molt lluny dels màxims aconseguits en dècades anteriors.
També a la UE la inflació està molt per sota d'una magnitud preocupant per la burgesia:
La taxa de la desocupació és una altra magnitud amb la qual es justifica el sentit de la política monetària i si ens fixem en l'evolució històrica de la taxa de la desocupació als EEUU i a la UE en els gràfics que segueixen, veurem que es tracta de taxes històricament baixes. Al gener de 2023 la taxa de desocupació dels EEUU estava a 3,4%, pujant posteriorment fins al 4,2% i situant-se al 4,1% al desembre de 2024.
Política monetària als EEUU i a la UE
En aquesta situació, tots dos imperialismes estan tractant de reduir el balanç acumulat a través dels successius programes d'expansió quantitativa, però ni tan sols han pogut aprimar una quarta part de tot el que han engolit.
Cal recordar que si es manté una part d'aquests balanços significa que els bancs centrals continuen intervenint en el mercat comprant deute. Tots dos imperialismes van començar també a haver de reduir els tipus d'interès en la segona meitat de 2024, procés en el qual s'havien submergit ja 30 bancs centrals (veure “El Comunista” nº72, març 2024, p.27).
Cal de recordar que el gràfic europeu correspon a la facilitat de dipòsit mentre que la versió estatunidenca mostra el tipus de refinançament, però el moviment és anàleg:
Evolució de la relació euro/dòlar
El diferencial entre els tipus d'interès de la Fed i els del BCE ha afeblit l'euro, que “(…) s'ha depreciat un 8,65% enfront el dòlar des de setembre de 2024 i es canvia a tot just 1,02 bitllets verds.” (Expansión, 14-01-2025).
Aquesta situació tendeix en general a afavorir les exportacions europees en reduir el preu de les mercaderies europees en dòlars, però tot té un límit. Així, la burgesia europea considera que un nivell de canvi superior al 1,2 euro per dòlar podria ser contraproduent per aquestes exportacions en encarir les seves mercaderies. Però al mateix temps un nivell inferior a la paritat euro-dòlar podria encarir excessivament tota una sèrie de compres necessàries (les relacionades amb el petroli i el gas, entre altres) i tenir un impacte negatiu.
Dipòsits i tipus interbancaris
L'Euribor, tipus de canvi al qual es presten els diners els bancs europeus, baixa encara més ràpidament:
A la UE els dipòsits no han arribat a enlairar-se en el reflex de la pujada dels tipus d'interès, però la situació de la remuneració dels dipòsits als EEUU és encara més crua i eloqüent: “Al voltant del 32% dels 1,9 bilions de dòlars en dipòsits de JPMorgan als EEUU no reporten interessos, mentre que Citizens no paga interessos pel voltant d'una cinquena part dels seus dipòsits, la qual cosa es tradueix en una major font de finançament més barat per JPMorgan.” (Financial Times, 20-10-2024).
Evolució del deute corporatiu
L'emissió i compra de deute corporatiu el mes de gener ha tornat a batre rècords, arribant a 83.400 milions:
L'explicació contingent és fins i tot correcta, però insuficient: “L'allau de noves subhastes de deute es produeix en un moment que els diferencials (la diferència entre el rendiment del deute corporatiu en relació al deute públic més segur) estan prop de mínims de diverses dècades, la qual cosa impulsa a les empreses a captar finançament barat mentre puguin. El diferencial mitjà de grau d'inversió dels EEUU es va situar a només 0,83 punts percentuals el dimecres.” (Financial Times, 09-01-2025). Però més enllà que els diferencials siguin favorables al finançament mitjançant l'emissió de deute, queda respondre per què aquests diferencials són baixos i el fet palmari de la contínua evolució ascendent del nivell de deute corporatiu.
Al mateix temps, el deute amb una classificació de solvència completa està en perill d'extinció:
“Els instruments qualificats amb els pitjors ráting no deixen de créixer. La suma dels B (considerats altament especulatius) i els CCC o menys (equivalent a un risc substancial d'impagament) suposa el 12% del deute en circulació, gairebé quatre vegades més. (…) S&P ha fet el repàs. Els 22 bilions d'euros que té sota la seva supervisió en aquests moments són un 3,3% més que fa un any, però la part amb la qual més tranquil·la pot dormir perquè està en el pol oposat de l'impagament ha perdut 6.400 milions. Això deixa la triple A en menys de 700.000 milions d'euros que representen el 3,2% del total del deute corporatiu que vigila l'agència. (…) A l'altre costat de l'Atlàntic estan les dues úniques empreses amb un ráting AAA. Són Microsoft i Johnson & Johnson. Però els Estats Units només té 90.000 dels 700.000 milions en deute AAA que hi ha en el món. Gairebé la totalitat de la resta és propietat dels bancs europeus.“ (Expansión, 20-11-2024).
Inflamació i concentració de les borses
Malgrat les caigudes i soscavaments, l’inflamació del capital especulatiu en les borses continua creixent, inflamació que es fonamenta en i requereix la perspectiva de la reducció dels tipus d'interès. L’inflamació es desenvolupa d'una manera molt desigual dins de les borses. Les 10 majors empreses del S&P500 tenen un pes de gairebé el 40% en la valoració total (Financial Times, 17-01-2025), mentre que “al tancament del dilluns, vuit membres –entre ells també Nvidia, Amazon.com, Meta Platforms, Tesla i Alphabet– representaven cadascun més del 4,5% del Nasdaq 100, amb una representació total pròxima al 52%” (Bloomberg, 17-12-2024).
Contracció general en la indústria mundial
La lectura dels índexs PMI per l'activitat manufacturera, que denoten contracció per sota de 50 i expansió per sobre d'aquest llindar, són significatius de la situació general: “Per sota, se situen grans potències industrials com França –41,9 punts, amb la dada més baixa en quatre anys i mig–, Alemanya –42,5–, Àustria –43,3–, Itàlia –46,2– i Països Baixos –48,6–. (…) Mentrestant, a l'últim mes de 2024, l'índex PMI als Estats Units es va situar en els 49,4 punts, tres dècimes menys que al novembre, el que suposa allunyar-se dels 50 punts. (…) L'activitat manufacturera al Regne Unit es va situar per tercer mes consecutiu per sota dels 50 punts (…) L'activitat a les fàbriques del gegant asiàtic s'ha desaccelerat al desembre (…) Al novembre, aquesta magnitud va registrar la millor dada en cinc mesos, quan es va situar en els 51,5 punts. Al desembre, va baixar un punt.” (Expansión, 03-01-2025).
Desenvolupament de la crisi immobiliària a la Xina
La crisi immobiliària del capitalisme xinès (sobreproducció d'habitatges construïts) està lluny d'haver estat resolta i l'endeutament ocult dels governs locals, segons l'FMI s'hauria “inflat fins a aconseguir la xifra rècord de 66 bilions de iuans (uns 8,5 bilions d'euros).” (El País, 09-11-2024).
El govern capitalista xinès tracta de revertir la situació: “El pla revelat ahir per Pequín té un abast de 10 bilions de iuans (1,3 bilions d'euros) i el seu objectiu consisteix a facilitar el refinançament del “deute ocult” o passius fora de balanç dels governs locals, que es troben fortament endeutats com a conseqüència, en part, de la crisi immobiliària.” (Expansión, 09-11-2024).
Sobreproducció en el refinat xinès de petroli
“Més d'una cinquena part del refinat de petroli del país és a càrrec de petites empreses privades, la majoria d'elles situades a la província oriental de Shandong. Aquestes independents, anomenades «teteres», tenen fama de ser astutes i estan acostumades a marges molt estrets. (…) la Xina és el major importador de cru del món i les teteres són la pedra angular d'un mercat que ha impulsat l'augment de la demanda mundial de petroli durant més d'una dècada. Però Shandong va fer fallida a la fi de l'any passat i es preveuen més fallides d'empreses. «Enguany, l'excés d'oferta en el mercat petroler xinès continuarà creixent», afirma Mia Geng analista de la consultora del sector FGE. «Podríem veure més tancaments de teteras, tant temporals com permanents».” (Bloomberg, 06-01-2025). Aquesta sobreproducció (o excés d'oferta) de petroli refinat a la Xina és una expressió d'una sobreproducció de caràcter més general (veure “El Comunista” núm.72, març 2024 p.30 i “El Comunista” núm.73, octubre 2024, p.14-15).
Xina: el volcà de la producció
La sobreproducció relativa de mercaderies i capitals té enfonsats els preus industrials i pràcticament al 0% els preus del consum redundant en un deflactor del PIB negatiu (Bloomberg, 09-12-2024):
Aquesta sobreproducció continguda és la que pugna per sortir a través de l'exportació, generant un superàvit comercial que no para de créixer (Bloomberg, 13-01-2025):
És aquesta pressió que irradia el VOLCÀ DE LA PRODUCCIÓ, del qual l'epicentre està a Àsia, el que mou als imperialismes occidentals a aplicar aranzels i sancions per aixecar un mur amb el qual tractar de contenir l'ALLAU de mercaderies i alentir el desenvolupament tecnològic que amenaça amb deixar-los enrere.
Davant aquesta situació “les companyies europees i estatunidenques [intenten] la reindustrialització, amb una inversió total conjunta de 3,4 bilions de dòlars (uns 3,2 milions d'euros al canvi actual) pels pròxims tres anys, segons recull un informe de l'Institut de Recerca de Capgemini” però les empreses xineses estan adaptant-se també per evitar ser caçades en una nova versió de la contingentació amb la qual els EEUU i la UE van bloquejar al Japó en els 90: “Moltes empreses xineses que comercialitzen els seus productes a Europa estan instal·lant plantes a la regió, en contra de la seva operativa tradicional d'importar des de la Xina i aprofitar els baixos costos locals.” (Expansión, 13-05-2024).
El colador dels paquets individuals
Ens detindrem aquí en un exemple molt il·lustratiu de la situació de la guerra comercial. Els EEUU van anunciar l'aplicació d'aranzels a Temu, Shein i Alibaba atès que: “Les plataformes xineses es beneficien que les importacions de béns per menys de 800 dòlars estan exemptes d'aranzels en virtut de l'anomenada excepció de minimis. (…) En els últims 10 anys, el nombre d'enviaments que entren als EEUU acollint-se a l'exempció de minimis ha augmentat significativament, d'aproximadament 140 milions a l'any a més de 1.000 milions a l'any.” (El País, 14-09-2024).
Shein respon confiada des de l'epicentre del volcà de la producció: “Si s'imposen nous aranzels, nous deures o noves obligacions de presentar informes, són qüestions que el nostre model permet abordar i continuar oferint una bona relació qualitat-preu als clients (…) La raó per la qual podem oferir una relació qualitat-preu tan bona és que hem innovat la forma com fem la roba, amb un model de producció sota demanda a través de la tecnologia.” (La Vanguardia, 24-10-2024).
Tindrà els EEUU capacitat real per enfrontar-se amb tal volum de paquets? A la UE, encara que amb un llindar de preu més baix de partida, els agradaria però no creuen poder: “L'executiu de la UE ja ha proposat eliminar un llindar de valor de 150 euros per sota del qual els paquets estan exempts de drets de duana, (…) Però això només augmentaria la càrrega de treball dels funcionaris de duanes (…) L'aeroport de Schiphol d'Amsterdam i el port de Roterdam gestionen 3,5 milions de paquets al dia, o 40 per segon. ’No hi ha manera de comprovar-ho tot’, reconeix un diplomàtic de la UE.” (Expansión, 05-12-2024).
Mentre els EEUU s'esforcen a posar el cascavell al gat, les seves pròpies empreses es veuen forçades a aplicar el mateix mètode: “Amazon vol plantar cara a la creixent competència dels seus rivals Temu i Shein, imitant els seus models de negoci amb una nova secció de descomptes directes des de la Xina. (…) enviar per avió productes als compradors estatunidencs des de magatzems a la Xina (…) productes a molt baix cost en un termini de 9 a 11 dies” (Expansión, 28-06-2024).
I si algunes empreses estatunidenques tenen beneficis rècord com la de Meta que “(…) es va disparar un 66% en els primers nou mesos de l'any, fins a aconseguir un resultat net de 41.522 milions de dòlars (38.250 milions d'euros), gràcies a la bona evolució del mercat de la publicitat digital“ és precisament per la despesa en publicitat d'aquestes plataformes xineses: “Meta s'ha beneficiat d'un important increment del pressupost publicitari dels gegants xinesos del comerç electrònic Temu i Shein” (Expansión, 31-10-2024).
Per acabar aquesta il·lustració de la guerra comercial dins de l'anarquia de la producció mercantil, només falta la lluita intestina entre empreses xineses resolta en un tribunal dels EEUU: “Shein (…) va denunciar el dilluns al seu rival Temu (…) davant el tribunal de Districte dels Estats Units per Columbia, la companyia indica que el seu contrincant ha incorregut en una sèrie de delictes que van des del robatori de secrets comercials fins a la falsificació de marques i la vulneració dels drets d'autor. ‘Temu perd una mitjana de 30 dòlars per cada comanda realitzada als EEUU’, afirma la companyia (…) ‘Aquesta cerca implacable de preus baixos és fonamental pel seu model de negoci i estratègia competitiva, però aquests s'aconsegueixen a qualsevol cost’ escriu Shein sobre Temu. Totes dues firmes ofereixen des de vestits d'estiu per vuit euros fins a polseres de 48 cèntims (…) Temu explica: ‘Shein s'ha sepultat de demandes per infracció de la propietat intel·lectual, i té el desvergonyiment de fabricar acusacions contra uns altres per les mateixes faltes per les quals ells són demandats repetidament’” (El País, 22-08-2024).
Cops i contraatacs en la guerra comercial
Més enllà d'aquesta allau de centenars de milions de mercaderies de baix cost, en l'últim període, tant els EEUU com la UE han imposat aranzels als cotxes xinesos (els EEUU els ha multiplicat per quatre des del 25% al 100%), a més d'incrementar-se per part dels EEUU les sancions quant als semiconductors produïts per TSMC, els xips de NVIDIA, la maquinària de ASML, etc. i ampliant les sancions a empreses com Tencent i CATL.
Davant els aranzels als cotxes xinesos, el fals socialisme xinès cridava: “EEUU trepitja l'economia de mercat” (per si algú creu encara que la Xina és socialista!) i després lamenta “que Estats Units anomeni ‘lliure comerç’ a les seves exportacions de productes, però que qualifiqui ‘d‘excés de capacitat industrial’ el fet que la Xina exporti mercaderies amb avantatges comparatius” (Expansión, 15-05-2024).
De totes maneres, l'imperialisme capitalista xinès ha passat de patir passivament aranzels i sancions a començar a posar en moviment gradualment les seves pròpies mesures:
- “Pequín ha decidit prendre represàlies comercials contra la UE començant amb la imposició d'aranzels d'entre el 30,6% al 39% a una sèrie de marques europees.” (Expansión, 09-10-2024).
- “Segons mitjans estatals xinesos, el regulador investiga a Nvidia per ‘presumpta violació de la Llei Antimonopoli’” (Expansión, 10-12-2024).
- “La Xina va prohibir ahir l'exportació de productes de doble ús civil i militar a 28 empreses contractistes de defensa estatunidenques per ‘salvaguardar la seguretat i els interessos nacionals’. Al desembre, la Xina ja va anunciar que restringirà les exportacions als EEUU de gal·li, germani, antimoni i grafit” (Expansión, 03-01-2025).
Les reunions entre representants dels EEUU i de la Xina no s’han aturat en tot el període, malgrat la guerra comercial i aranzelària entre les dues potencies capitalistes. Exemples d'això són les visites del Secretari d'Estat dels EEUU al juliol de 2024 o de l'Assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units a l'agost de 2024 o la recepció d'una comitiva d'empresaris dels EEUU per part del president de la Xina al març de 2024: “A una reunió amb una vintena d'empresaris estatunidencs, entre els quals es trobaven Evan Greenberg, de Chubb, Stephen Schwarzman, de Blackstone, i Cristiano Amon, de Qualcomm, al Gran Saló del Poble de Pequín, Xi va insistir que el seu país manté el seu compromís amb les reformes” (Expansión, 28-03-2024).
La crisi de SOBREPRODUCCIÓ no fa més que aguditzar la situació de CONFLICTE entre bandits imperialistes, entre germans enemics: “quan ja no es tracta precisament del repartiment dels guanys, sinó de les pèrdues, cadascú procura reduir en la mesura que sigui possible la part alíquota que li correspon, per fer carregar amb ella als altres. Les pèrdues són inevitables per la classe en el seu conjunt. Però, quina part d'elles ha de suportar cada capitalista? Això ho decideix la FORÇA i l'ASTÚCIA; en arribar aquí, la concurrència es converteix en una lluita entre germans enemics. A partir d'aquest moment s'imposa l'antagonisme entre l'interès de cada capitalista individual i el de la classe capitalista en el seu conjunt, de la mateixa manera que abans la identitat d'aquests interessos s'obria pas pràcticament a través de la concurrència.” (El Capital, Llibre III, Capítol XV, K. Marx).