No es creen els partits ni les revolucions, es dirigeixen els partits i les revolucions

NO ES CREEN ELS PARTITS I LES REVOLUCIONS, ES DIRIGEIXEN ELS PARTITS I LES REVOLUCIONS

“Partit i classe” (abril, 1921) i “Partit i acció de classe” (maig, 1921) són dos textos fonamentals publicats després de les maniobres de pressió contra el recent nascut Partit Comunista d'Itàlia (gener, 1921), de les desviacions tàctiques del partit alemany (fusió amb l'esquerra de la USPD al desembre de 1920 i cartes obertes al gener de 1921) així com de les conseqüències de la denominada acció de març (març, 1921) i abans del III Congrés (juny-juliol, 1921) que havia de reflectir i sentir el pes de totes aquestes problemàtiques[1].

Assenyalarem que al II Congrés s'havien aprovat les "Tesis sobre el paper del partit comunista en la revolució proletària" (1920) a les quals fa referència i serveixen de punt de partida a "Partit i classe" (1921). "Partit i acció de classe" (maig, 1921) continua precisant la necessitat de l'existència del Partit Comunista i de la preparació efectiva de la seva organització i experiència amb molta antelació en relació al xoc revolucionari, identificant en la continuació i capacitat de previsió del Partit la seva força, insistint en la necessitat d'un pla general dels mètodes tàctics, de preservar el Partit de l'entrada d'elements dubtosos. Finalment, sense necessitat de cap fórmula de sabor democràtic vinculada a nebuloses i enganyoses majories, s'insistia en la necessitat de preparar adequadament les accions ofensives verificant que es compleixen les premisses objectives per al seu desencadenament i desenvolupament. D'aquesta manera, evitant una situació com la de les recents jornades de març a Alemanya, s'evitava també l'ambigüitat de sabor democràtic que es llançaria com a consigna al III Congrés de la Internacional, amb la seva conquesta de la majoria.

L'objectiu dels extractes dels dos textos que segueixen a continuació és proporcionar una introducció al seu nucli teòric i establir la base de la clarificació d'una tergiversació oportunista en sentit espontaneista del seu contingut.

Partit i classe – abril 1921

"A les tesis sobre la funció del Partit Comunista a la Revolució proletària, aprovades pel II Congrés de la Internacional Comunista, tesis que s'inspiren veritablement i profundament en la doctrina marxista, s'assumeix com a punt de partida la definició de les relacions entre partit i classe, i s'estableix que el partit de classe no pot comprendre a les seves pròpies files més que una part de la classe mateixa –mai la seva totalitat, potser ni tan sols la seva majoria. Aquesta veritat evident hauria estat millor posada de relleu si s'hagués precisat que no s'hauria de parlar ni tan sols de classe quan no existeix una minoria d'aquesta classe tendent a organitzar-se en partit polític." (Partit i classe, 1921).

"Un partit viu quan viuen una doctrina i un mètode d'acció. Un partit és una escola de pensament polític i, per consegüent, una organització de lluita. El primer és un fet de consciència, el segon és un fet de voluntat, més precisament, de tendència a una finalitat. Sense aquests dos caràcters, encara no tenim la definició d'una classe. (...) I aquests dos caràcters només es poden trobar condensats, concretats en el partit de classe. (...) Quan la massa és empesa a l'acció, només aquests primers grups, que tenen la previsió d'un objectiu final, són els que sostenen i dirigeixen la resta. (...) Aquests grups, aquestes minories, no són altra cosa que el partit. Quan la formació del mateix ha assolit un cert estadi –encara que sigui segur que això no avançarà mai sense detencions, crisis, conflictes interns– llavors podem dir que tenim una classe en acció. Encara que no comprèn més que una part de la classe, és només el partit qui li dóna la unitat d'acció i de moviment, perquè agrupa aquells elements que, superant els límits de categoria i de localitat, senten i representen la classe." (Partit i classe, 1921).

"Això torna més clar el sentit de la veritat fonamental: el partit és només una part de la classe. Qui, mirant la imatge fixa i abstracta de la societat, hi distingís una zona, la classe, i en ella un petit nucli, el partit, cauria fàcilment en la consideració que tota la part de la classe, gairebé sempre la majoria, que queda fora del partit, podria tenir un pes major, un major dret. Però per poc que es pensi que en aquesta gran massa restant els individus encara no tenen consciència i voluntat de classe, que viuen pel seu propi egoisme, o per la categoria, o per la pàtria petita, o per la nació, es veurà que per assegurar en el moviment històric l'acció conjunta de la classe, és necessari un organisme que l'animi, l'enquadri –aquesta és la paraula i es veurà que el partit és realment el nucli vital, sense el qual no hi hauria més cap raó per considerar la massa restant com un feix de forces." (Partit i classe, 1921).

"La veritable i l'única concepció revolucionària de l'acció de classe consisteix en la delegació de la direcció de la mateixa al partit. L'anàlisi doctrinal i una sèrie d'experiències històriques ens permeten reduir fàcilment a les ideologies petit-burgeses i antirevolucionàries tota tendència a negar i impugnar la necessitat i la preeminència de la funció del partit." (Partit i classe, 1921).

"La revolució exigeix una organització de forces actives i positives, lligades per una doctrina i per una finalitat. Capes importants i innumerables individus que pertanyen materialment a la classe en l'interès de la qual triomfarà la revolució, estan fora d'aquesta organització. Però la classe viu, lluita, avança i venç, gràcies a l'obra d'aquelles forces que ella ha fet emergir del seu si en les vicissituds de la història. La classe parteix d'una homogeneïtat immediata de condicions econòmiques que constitueix el primer motor de la tendència a superar, a trencar el sistema actual de producció; però per assumir aquesta tasca grandiosa, ella ha de tenir un pensament propi, un mètode crític propi, i una voluntat pròpia que apunti a realitzar els objectius que la investigació i la crítica han assenyalat, una organització de combat pròpia que canalitzi i utilitzi amb el millor rendiment els seus esforços i sacrificis. Tot això és el partit." (Partit i classe, 1921).

Partit i acció de classe – maig 1921

“Un partit és un conjunt de persones que tenen les mateixes concepcions generals del desenvolupament de la història, que tenen una noció precisa de les finalitats de la classe que representen, i que tenen preparat un sistema de solucions dels diferents problemes que el proletariat enfrontarà quan esdevingui la classe governant. Per això, el govern de classe només podrà ser govern de partit." (Partit i acció de classe, 1921).

"Abans de tot, és evident que el proletariat no estaria madur per afrontar els dificilíssims problemes del període de la seva dictadura, si l'òrgan indispensable per resoldre'ls, el partit, no hagués començat des de molt abans a constituir el cos de les seves doctrines i de les seves experiències." (Partit i acció de classe, 1921).

"Però fins i tot per les necessitats directes de la lluita que ha de culminar amb l'enderrocament revolucionari de la burgesia, el partit és l'òrgan indispensable de tota l'acció de la classe; més encara, no es pot parlar lògicament de veritable acció de classe (això és, que superi els límits dels interessos de categories o dels problemes contingents) mentre no estiguem davant d'una acció del partit." (Partit i acció de classe, 1921).

"La tasca indispensable del partit s'exerceix, doncs, de dues maneres: com fet de consciència primer, i després com fet de voluntat. La primera es tradueix en una concepció teòrica del procés revolucionari, que ha de ser comuna a tots els adherents; la segona, en l'acceptació d'una disciplina precisa que asseguri la coordinació i, per tant, l'èxit de l'acció." (Partit i acció de classe, 1921).

"No existeix, doncs, una relació definida o definible entre els efectius del partit i la gran massa dels treballadors. Un cop establert que el partit compleix la seva funció com a minoria, seria bizantinisme indagar si ha de ser una minoria petita o gran." (Partit i acció de classe, 1921).

"En la hipòtesi abstracta del desenvolupament continu de les energies revolucionàries de la massa, el partit va augmentant contínuament les seves pròpies forces numèriques i polítiques, creix quantitativament, quedant-se qualitativament igual, mentre creix la proporció dels comunistes respecte els proletaris. En la situació real, en la qual els diversos factors constantment canviants de l'ambient social es reflecteixen de manera complexa sobre les disposicions de les masses, el partit comunista –que encara que sigui el conjunt d'aquells que coneixen i comprenen millor que la resta de la massa els caràcters d'aquell desenvolupament, no deixa de ser un efecte d'aquest mateix desenvolupament– no pot deixar de patir aquestes alternatives, i malgrat actuar contínuament com un factor d'acceleració revolucionària, no pot, gràcies a un refinament de mètode qualsevol, forçar o invertir l'essència fonamental de les situacions." (Partit i acció de classe, 1921).

"Un cop que els partits comunistes estan basats sòlidament sobre els resultats de la doctrina i de l'experiència històrica quant als caràcters precisos del procés revolucionari –resultats que només poden ser internacionals, i donar lloc, per tant, a normes internacionals–, la seva fisonomia organitzativa s'ha de considerar com a definida, i s'ha d'admetre que la seva facultat d'atraure i de potenciar les masses dependrà de la seva fidelitat a una estricta disciplina programàtica i organitzativa." (Partit i acció de classe, 1921).

"En estar dotat d'una consciència teòrica, recolzada en les experiències internacionals del moviment, que el fa capaç d'afrontar les exigències de la lluita revolucionària, el partit comunista té la garantia –encara que les masses s'allunyin parcialment del seu costat en certes fases de la seva vida– de tenir-les al seu voltant quan es plantegin aquells problemes revolucionaris que només admeten com a solució aquella que està traçada en els seus programes. Quan les exigències de l'acció mostraran la necessitat d'un aparell directiu centralitzat i disciplinat, el partit comunista, havent inspirat la seva constitució en aquests criteris, vindrà a posar-se al capdavant de les masses en moviment." (Partit i acció de classe, 1921).

"De tot això, volem treure la conclusió que els criteris que han de servir per jutjar l'eficiència dels partits comunistes han de ser ben diferents del control numèric 'a posteriori' de les seves forces comparades amb les dels altres partits que es reivindiquen del proletariat. Aquests criteris només poden consistir en la definició exacta de les bases teòriques del programa del partit, i de la rígida disciplina interna de totes les seves organitzacions i dels seus membres, que asseguri la utilització del treball de tots pel millor èxit de la causa revolucionària. Tota altra forma d'intervenció en la composició dels partits que no procedeixi lògicament de l'aplicació precisa de tals normes, no condueix més que a resultats il·lusoris, i desposseeix el partit de classe de la seva força revolucionària més gran, que resideix justament en la continuïtat doctrinal i organitzativa de tota la seva predicció i de la seva obra, en haver sabut 'dir amb antelació' com es presentaria el procés de la lluita final entre les classes, i en haver-se donat aquell tipus d'organització que correspongui bé a les exigències del període decisiu." (Partit i acció de classe, 1921).

"Mai es procedirà prou ràpidament per sistematitzar el moviment internacional basat en aquestes normes internacionalment obligatòries, perquè tal com dèiem, la gran força que ha de guiar-lo en el compliment de la seva tasca de propulsor de les energies revolucionàries, és la demostració d'una continuïtat en el pensament i en l'acció cap a una meta precisa, que un dia apareixerà als ulls de les masses, provocant-ne la polarització cap al partit d'avantguarda i, amb això, les millors probabilitats de victòria en la revolució." (Partit i acció de classe, 1921).

"No es pot, doncs, optar pels partits grans o pels petits; no es pot pretendre que s'hagin d'invertir totes les bases de certs partits amb el pretext que no són 'partits de masses'; cal exigir que els partits comunistes es formin a tot arreu sobre sòlides normes d'organització programàtiques i tàctiques, en les quals es compendiïn les millors experiències adquirides internacionalment de la lluita revolucionària." (Partit i acció de classe, 1921).

"El moviment comunista internacional ha d'estar conformat no només pels qui estan fermament convençuts de la necessitat de la revolució, que estan disposats a lluitar per ella a costa de qualsevol sacrifici, sinó també pels qui estan decidits a moure's sobre el terreny revolucionari fins i tot si les dificultats de la lluita indicaran que la meta és més abrupta i menys propera. En el moment de la crisi revolucionària aguda, obrant sobre la sòlida base de la nostra organització internacional, polaritzarem al nostre voltant els elements que avui encara estan indecisos, i prevaldrem sobre els partits socialdemòcrates de tots els matisos. Si les possibilitats revolucionàries seran menys immediates, no correrem ni per un instant el risc de deixar-nos distreure de teixir la nostra xarxa de preparació, i de replegar-nos cap a la solució d'altres problemes contingents, amb la qual cosa només la burgesia en treuria profit." (Partit i acció de classe, 1921).

"Cap comunista pot presentar objeccions contra l'ús de l'acció armada, de les represàlies, fins i tot del terror, i negar que el partit comunista hagi de ser el gerent directe d'aquestes formes d'acció que exigeixen disciplina i organització. Així mateix, és infantil la concepció segons la qual l'ús de la violència i les accions armades estan reservades pel 'gran dia' en què serà llançada la lluita suprema per la conquesta del poder. És inherent en la realitat del desenvolupament revolucionari que es produeixin enfrontaments sagnants entre el proletariat i la burgesia abans de la lluita final: no només podrà tractar-se de temptatives proletàries no coronades per l'èxit, sinó també dels inevitables encontres parcials i transitoris entre grups proletaris impulsats a aixecar-se i les forces de la defensa burgesa, i fins i tot entre esquadres de les 'guàrdies blanques' burgeses i treballadors atacats i provocats per aquestes. I tampoc és correcte afirmar que els partits comunistes hagin de desautoritzar aquestes accions i reservar tot l'esforç per un cert moment final, ja que per tota lluita és necessari un entrenament i un període d'instrucció, i la capacitat revolucionària d'enquadrament del partit ha de començar a formar-se i a provar-se en aquestes accions preliminars." (Partit i acció de classe, 1921).

"L'acció ofensiva del partit només és concebible quan les situacions econòmiques i socials reals posen en moviment les masses per solucionar problemes que concerneixen directament el seu destí, i que les concerneixen en la seva més àmplia extensió, creant una profunda agitació el desenvolupament de la qual en el veritable sentit revolucionari exigeix indispensablement la intervenció del partit per fixar-li clarament els objectius generals, per enquadrar-la en una acció racional ben organitzada, fins i tot des del punt de vista de la tècnica militar." (Partit i acció de classe, 1921).

"No es creen ni els partits ni les revolucions. Es dirigeixen els partits i les revolucions, unificant les experiències revolucionàries internacionals útils, amb la finalitat d'assegurar els millors coeficients a la victòria del proletariat en la batalla que és la desembocadura infal·lible de l'època històrica en què vivim. Ens sembla que aquesta ha de ser la conclusió." (Partit i acció de classe, 1921).

No es creen ni els partits ni les revolucions. Es dirigeixen els partits i les revolucions

Aquesta frase, treta del seu context i convertida en una espècie de conjur metafísic, s'ha convertit en un lloc comú o refugi de certes corrents espontaneistes. Amb ella intenten camuflar les seves posicions contra l'imprescindible organisme Partit especulant amb l'estès costum general de parlar d'oïdes sense haver llegit els textos que diuen servir de referència.

I, no obstant això, continuem afirmant com el 1921 que "no es creen ni els partits ni les revolucions":

Els conceptes clau del marxisme en la qüestió del Partit apareixen martellejants en tots dos textos: 'avantguardes precursores de la classe', 'animar', 'cimentar', 'precedir', 'enquadrar' (Partit i classe, 1921) 'preparació', 'molt abans', 'amb antelació', 'constantment', 'continuïtat', 'entrenament', 'instrucció', 'formar-se', 'provar-se' (Partit i acció de classe, 1921)... Si algú ha llegit aquests textos i ha “entès” que el Partit naixerà per “generació espontània”, en una “dinàmica de forces en lluita”, etc. pot desaparèixer sense provocar cap dany a la revolució.

[1] El lector pot trobar a les pàgines 2 i 3 d'aquest número de la revista “El Comunista”, a l'article “El cicle històric de la degeneració de la 3ª Internacional (III)”, un major detall sobre el context en què es van manifestar els errors i desviacions que l'Esquerra Comunista d'Itàlia va combatre amb aquests dos textos.

Anar al següent article

Anar a l'article anterior