Proletaris del món, uniu-vos!
8 DE MARÇ: PER LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA, CONTRA L'INTERCLASSISME EN LA QÜESTIÓ FEMENINA
Dona proletària: contra tot interclassisme
La burgesia i la petita burgesia enarboren la bandera de l'interclassisme gravant en ella el “tema de la dona” per desclassar a les dones proletàries, amb temes com l'avortament, la “bretxa salarial”, la vida familiar, l'assetjament sexual o la “violència de gènere”. Tractats des del punt de vista del filisteu burgès i esqueixats completament de la seva base material, la burgesia i la petita burgesia creen una categoria a part, una lluita específica que només afectaria les dones, per separar a la classe obrera en categories i subcategories amb problemes que s'haurien de solucionar per separat. Tampoc falta qui intenta donar-li un caràcter “de classe” a l'interclassisme.
La burgesia i el capitalisme no són ni “masclistes” ni “patriarcals”: el desenvolupament del capitalisme és perfectament compatible amb l'exercici de les funcions de dominació de classe per part de dones i només un cec pot no veure'l. El feminisme actualment no és un moviment ni tan sols de les “dones” de la burgesia, és un moviment emparat i afavorit per tota la burgesia i pel seu Estat. És un moviment de la classe capitalista.
Capitalisme i dona proletària
Els abusos que pateix avui la dona de la classe proletària són genuïnament capitalistes. El capitalisme té com a premissa la separació violenta dels productors respecte dels mitjans de producció (acumulació originària) i el desplaçament massiu de poblacions a través de l'expulsió dels seus terrenys. El desenvolupament capitalista ha eclipsat amb la introducció de la indústria moderna la ramaderia i l'agricultura que puguin practicar famílies aïllades. El capitalisme ha acabat amb la família patriarcal i les relacions patriarcals imposant la dissolució forçosa de la família per a la classe obrera però mantenint-la interessadament dins de l'àmbit domèstic, imposant que tots els membres de la família obrera hagin de vendre's com a esclaus assalariats, estant tots ells igualment exposats a l'atur forçós i fent que la supremacia en les relacions ja no sigui de l’“home” sinó de qui aporta més a l'economia familiar (sigui la dona, fills... fet que continua sent igual de detestable com quan era majoritàriament l'home qui jugava aquest paper), mercantilitzant cada vegada més les tasques domèstiques (cura dels fills i ancians, restaurants, supermercats, compra, neteja...), traient la dona proletària de l'àmbit domèstic per llançar-la als exèrcits industrials com a assalariada, etc.
I tot això, per molt que li pesi al feminisme, és una demostració que el capitalisme desenvolupa en el seu si les bases per la socialització dels mitjans de producció i reproducció i, per tant, les bases de la nova societat que només la revolució comunista podrà fer que es desenvolupin en plenitud fora d'esquemes familiars i mercantils, trencant les cadenes que les lliguen al seu caràcter mercantil i d'economia privada.
L'anacronisme de voler ressuscitar al patriarcat mort i enterrat pel sistema capitalista, assenyalant-lo com a responsable dels mals d'aquesta societat, concretament dels mals de les dones (de totes les classes), només té com a objectiu perpetuar aquest sistema criminal i caduc que és el capitalisme.
La veritable emancipació: el comunisme
“La veritable emancipació de la dona i el veritable comunisme no començaran sinó on i quan comenci la lluita en massa (dirigida pel proletariat, amo del poder de l'Estat) contra aquesta petita economia domèstica, o més exactament, la seva transformació massiva en una gran economia socialista. (…) Els menjadors públics, les cases-bressol i les escoles bressol són altres tantes mostres d'aquests brots, són mitjans senzills, corrents, sense pompa, eloqüència ni solemnitat, efectivament capaços d'emancipar a la dona, efectivament capaços de minorar i suprimir la seva desigualtat respecte a l'home pel seu paper en la producció i en la vida social. Aquests mitjans no són nous. Van ser creats (com, en general, totes les premisses materials del socialisme) pel gran capitalisme (…)” (Lenin, Una gran iniciativa, 1919).
Només el proletariat, organitzat en classe i per tant en partit polític (Manifest del Partit Comunista, 1848) pot dur a terme el derrocament de la societat burgesa, per mitjà de la violència revolucionària en contra de la classe dels explotadors i per mitjà de la dictadura del proletariat.
En la seva lluita per la societat d'espècie no permetrà actituds heretades del putrefacte capitalisme que es dirigeixin a danyar l'organisme social, entre les quals es troben la violència domèstica heretada de les societats de classe, actituds sexistes i d'assetjament i l'ús nociu per al cos de substàncies tòxiques.
Aquesta intransigència cap a les actituds pròpies de les societats de classe no és una cosa que els comunistes deixin per un futur pòstum. El moviment obrer obligatòriament ha de rebutjar avui qualsevol actitud sexista i abús dins dels centres de treball, i en els ambients obrers, provingui de qui provingui, tant d'homes com de dones. I això, igual que el rebuig cap a la violència domèstica, només és possible encoratjar-lo en un ambient feroçment antiburgès enllaçant-lo amb la lluita anticapitalista i pel comunisme, en el qual s'inculqui l'ODI més profund cap a la propietat privada i les relacions de producció burgeses i en el qual s'inculqui la lluita contra aquests abusos per mitjà del COMPANYERISME i la SOLIDARITAT a ultrança entre els proletaris i proletàries, que conformen una sola CLASSE sense distinció de sexes, edats, llengües o races.
La mercaderia força de treball i l'avortament
Afirmem taxativament que, en les actuals condicions d'esclavitud assalariada, és un deure ineludible per tots els membres de la classe obrera de tots dos sexes lluitar per impedir que la classe dels esclavistes moderns tingui la més mínima possibilitat d'ingerència en la decisió de les dones de la classe obrera de quedar-se embarassades o avortar en un moment donat. La posició del marxisme ha estat sempre clara: “Exigim l'anul·lació incondicional de totes les lleis contra l'avortament o en contra de la distribució de la literatura mèdica sobre mètodes anticonceptius” (Lenin, 1913, La classe obrera i el neo-malthusianismo). La revolució bolxevic triomfant a Rússia, políticament proletària, va constituir el primer i únic exemple en la història de legalització completa de l'avortament a càrrec de l'Estat en 1920. “Mentre els romanents del passat i les difícils condicions del present obliguin algunes dones a practicar-se l'avortament, (…), es resol: “I. L'avortament, la interrupció de l'embaràs per mitjans artificials, es durà a terme gratuïtament als hospitals de l'estat, on les dones gaudeixin de la màxima seguretat en l'operació.” (Decret dels Comissariats del Poble per la Salut i el Benestar Social i per la Justícia a la Rússia Soviètica, abril de 1920).
Va ser un tret característic de la contrarevolució estalinista, la persecució de l'homosexualitat, la prohibició del divorci i de l'avortament en 1936. Tot això per garantir la carn d'explotació per al desenvolupament del capitalisme a Rússia a través de l'industrialisme d'Estat i carn de canó per la guerra imperialista que s'estava gestant per al nou repartiment del món, repartiment que l'estalinisme va realitzar primer amb Alemanya i després amb els EEUU i Anglaterra, canviant de bàndol imperialista a meitat de la guerra.
Militarisme i feminisme
No per casualitat una de les icones del feminisme és la imatge de “Rosie la rebladora” amb el lema "Podem fer-ho!" (We can do it!), propaganda realitzada pel “Comitè de Coordinació de la indústria de guerra” dels EEUU durant la II matança imperialista, per enrolar a la dona obrera (i sobretot a la de les “classes mitjanes”) en l'esforç de guerra.
No per casualitat tampoc, el feminisme erigeix també com la seva icona indiscutible al moviment sufragista, moviment que lluitava perquè les dones burgeses poguessin votar dins del marc del sufragi censatari. Aquest moviment burgès, la Unió Social i Política de les Dones (WSPU) en esclatar la primera matança mundial va canviar el nom del seu diari “The Sufragettes” pel patriòtic “Britannia” sota el lema “Pel rei, per la pàtria, per la llibertat”, per enrolar a les dones en la defensa del capitalisme anglès en la guerra imperialista. No van ser les úniques. El sindicalista G. Hervé va canviar el nom de la seva revista “La Guerre Sociale” per passar a denominar-se “La Victoire”, igual que Mussolini secundant-se en l'anarquista-xovinista Kropotkin va passar a defensar la participació en la guerra imperialista i igual que la socialdemocràcia va trair el Manifest de Basilea i es va passar amb armes i bagatges a la defensa de la pròpia burgesia.
Tots els intents revolucionaris contra la primera guerra mundial van partir de la ruptura de la unitat amb la pròpia burgesia, per tant, qui defensa els vincles entre classes (amb qualsevol motiu: raça, sexe, llengua, nació) defensa la derrota de la revolució proletària.
El barril de pólvora actual del capitalisme
El sistema capitalista es mou entre la ruptura del repartiment del món, la sobreproducció de capitals i l'exacerbació de la guerra comercial que porta a la guerra militar.
Quin és el paper de la dona proletària davant aquesta situació?
“La militarització penetra ara tota la vida social. (…) Amb què faran front a això les dones proletàries? Es limitaran a maleir tota guerra i tot allò militar, es limitaran a exigir el desarmament? Mai es conformaran amb paper tan vergonyós les dones d'una classe oprimida que sigui veritablement revolucionària. Els diran als seus fills: "Aviat seràs gran. Et donaran un fusell. Pren-ho i aprèn bé a manejar les armes. És una ciència imprescindible pels proletaris, i no per disparar contra els teus germans, els obrers d'altres països, com succeeix en la guerra actual, i com t'aconsellen que ho facis els traïdors al socialisme, sinó per lluitar contra la burgesia del teu propi país, per posar fi a l'explotació, a la misèria i a les guerres, no amb bons desitjos, sinó vencent a la burgesia i desarmant-la". (El programa militar de la revolució proletària, Lenin, 1916).
Com en totes les grans lluites i revolucions que ha emprès la classe obrera, el paper de la dona proletària està al costat de la resta de la seva classe, contra els defensors del capitalisme:
“Cert observador burgès de la Comuna escrivia al maig de 1871 en un diari anglès: "Si la nació francesa estigués formada només per dones, quina nació tan horrible seria!" Dones i nens fins a tretze anys van lluitar en els dies de la Comuna al costat dels homes. I no podrà succeir d'una altra manera en les futures batalles pel derrocament de la burgesia. Les dones proletàries no contemplaran passivament com la burgesia, ben armada, metralla als obrers, mal armats o inermes. Prendran les armes, com en 1871, (…)” (El programa militar de la revolució proletària, Lenin, 1916).
La tasca dels comunistes
Tasca i funció de la militància comunista és la de lluitar contra tot intent de dividir a la classe obrera i d'assimilar a les dones explotades amb les dones explotadores denunciant totes les campanyes que pretenguin igualar a la classe explotada amb la classe explotadora i que per tant pretenen ocultar la solució radical a les misèries i explotació de la classe obrera: la revolució comunista internacional i la dictadura del proletariat.
I quin tipus de relacions sorgiran en una societat sense classes? Respondrem amb Engels: “el que podem conjecturar avui sobre la regulació de les relacions sexuals després de la imminent supressió de la producció capitalista és, més que res, d'un ordre negatiu, i queda limitat, principalment, al que ha de desaparèixer. Però què sobrevindrà? Això es veurà quan hagi crescut una nova generació: una generació d'homes que mai s'hagin trobat en el cas de comprar a costa de diners una dona, ni amb ajuda de cap altra força social, l'abandonament d'una dona; i una generació de dones que mai s'hagin vist en el cas de lliurar-se a un home en virtut d'altres consideracions que les d'un amor real, ni de refusar lliurar-se al seu amant per por de les conseqüències econòmiques que això pugui portar-los. I quan aquestes generacions apareguin, enviaran pastar fang tot el que nosaltres pensem que haurien de fer.” (L'Origen de la Família, la Propietat privada i l'Estat, 1884).
Condicions necessàries: l'abolició de la propietat privada, del règim mercantil i del treball assalariat; la socialització dels mitjans de producció i reproducció i, amb ells, l'eliminació de l'àmbit domèstic.
Per això lluiten els comunistes i per això cridem a lluitar tant a les dones com als homes de la classe proletària.
PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL ANTICAPITALISTA!
PEL COMUNISME!
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – “EL COMUNISTA” – 8 de març 2024 – pcielcomunista.org – @pcielcomunista