Proletaris de tots els països, uniu-vos!
CIRC PARLAMENTARI I MISÈRIA MATERIAL PER A LA CLASSE OBRERA A VENEÇUELA
GOVERN I OPOSICIÓ LA MATEIXA EXPLOTACIÓ!
El veritable frau és la farsa electoral, la il·lusió parlamentària mateixa
El passat 28 de juliol de 2024 es van realitzar les eleccions presidencials a Veneçuela. L’oficialisme es va proclamar a si mateix guanyador d'aquestes eleccions, cosa que després ha ratificat el CNE. Frau i pastereig? Ho pot fer perquè és el Partit de l'Exèrcit i controla els cossos oficials i extraoficials de la repressió.
El que de veritat determina qui guanya les eleccions a Veneçuela és qui tingui el suport de les Forces Armades, de l'Exèrcit, que de moment no pensa desprendre's de la seva projecció parlamentària que li ha servit en els últims temps. Però, companys, el que hem d'ENTENDRE és que la DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA és un profund FRAU per definició, és un frau pel qual es fa triar als explotats quin grup d'explotadors dominarà en els següents sis anys.
L’oficialisme i l’”oposició” es barallen en última instància per veure quina camarilla desvalisa el fruit de l'explotació del proletariat veneçolà i de la renda petroliera. Però hi ha una cosa més profunda que uneix l’oficialisme i l’“oposició”: totes dues fraccions burgeses necessiten la IL·LUSIÓ i l'ESTUPEFAENT PARLAMENTARI.
Circ parlamentar i control social
Què hi ha darrere de les crides a les manifestacions pacífiques per part de l’oficialisme i l’“oposició”? Per paradoxal que pugui semblar, la realitat és que ni l’oficialisme ni la pròpia “oposició” poden permetre's que l'anomenada “oposició” guanyi aquestes eleccions. Si deixessin que guanyés l’“oposició”, el programa econòmic i social que hauria de desplegar per recuperar l'economia capitalista seria tan anti-obrer o més que l'actual política econòmica i social de l’oficialisme. El capitalisme veneçolà s'hauria quedat sense l’esquer, la pastanaga, la IL·LUSIÓ amb la qual narcotitza a la classe obrera. El capitalisme veneçolà es quedaria sense l'assegurança de vida de la IL·LUSIÓ parlamentària i s'arriscaria a una SITUACIÓ SOCIAL EXPLOSIVA. Amb què mantindrien l'ENGANY a les masses obreres explotades? Amb quina IL·LUSIÓ mantindrien la PAU SOCIAL i la SEDACIÓ amb la qual controlen a la classe obrera? Quina alternativa li quedaria a la classe obrera després que quedés apreciablement demostrat en els fets que l’oficialisme i l’“oposició” són la mateixa explotació?
Només ens quedaria l'alternativa d'ENTENDRE i APRENDRE que mani qui mani, l'economia capitalista veneçolana exigeix el sacrifici de la classe obrera, la seva explotació redoblada i que només si recuperem els mètodes de la lluita de classe, a través de la recuperació del sindicalisme de classe i de la lluita per l'abatiment del poder burgès, podrem posar fi a la situació de MISÈRIA a la qual ens condemna el CAPITALISME.
Aquest és el motiu pel qual la pròpia “oposició” s'encarrega de frenar la protesta i controlar la situació. Es tracta de mantenir la IL·LUSIÓ, d'enredar a la classe obrera prometent-li que el dia que els permetin fer eleccions “de veritat” tot s'arreglarà.
Així, la reacció dels qui s'havien il·lusionat i han vist com s'esfumaven les seves il·lusions, s'ha quedat en una indignació parlamentària, de menor intensitat del que s'ha volgut fer veure: molts dels vídeos que han circulat fan referència a situacions de fa anys, durant les guarimbas. La qual cosa no treu que l'Estat capitalista veneçolà ha desplegat una repressió selectiva però sistemàtica: detencions, aplanaments de cases, requisa de cel·lulars, etc.
La situació del capitalisme veneçolà
El que està succeint a Veneçuela, és que els il·lusos besnets de Bolívar van abandonar tot el parc industrial, es van dedicar a l'exportació de capitals i petroli; els alts preus del petroli van facilitar els crèdits i es van endeutar fins al moll de l’os, van promoure la liquidació de la seva pròpia indústria venent petroli a canvi de productes manufacturats que després han inundat el mercat veneçolà destruint primer la seva pròpia indústria i agricultura i produint després una inflació desbocada, sumint a les masses proletàries en una misèria sense precedent.
En aquests 25 anys de govern l'Exèrcit bolivarià, el Partit més centralitzat de la burgesia veneçolana, ha desenvolupat una política de repressió i sotmetiment de la classe obrera amb la incorporació de grups de delinqüència organitzada anomenats “colectivos”, amb els quals controlen les manifestacions des dels barris fins a les fàbriques. En els barris proletaris controlen al proletariat, amb la incorporació del lumpenproletariat distribuint la bossa del CLAP i el gas domèstic, imposant normes de convivència semblants a les presons, i el govern anomena aquests barris “zones de pau”, on ja no hi ha necessitat de la policia perquè estan controlades per la delinqüència, garantint el que anomenen la pau social. A més d'això, en aquests 25 anys el govern ha mitigat el descontentament i la lluita proletària amb un ús intensiu de la IL·LUSIÓ PARLAMENTÀRIA, des que van arribar al govern han realitzat 23 eleccions parlamentàries, sumant l'actual.
L’oficialisme i l’“oposició” han aconseguit amb la campanya electoral desmobilitzar al proletariat, han paralitzat la seva energia, el seu instint de classe. L'Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social (OVCS) va registrar 1.243 protestes durant el primer trimestre de 2024, equivalent a 14 manifestacions diàries de mitjana. Aquesta xifra representa una disminució del 56% en comparació amb el mateix període de l'any passat.
Misèria material per a la classe obrera
En franc deteriorament estan a tot el país els serveis públics: s'han estès els talls elèctrics fins i tot durant 5 hores diàriament i s'ha restringit el servei d'aigua potable. Pel que fa al salari, al març de 2024 s’han complit dos anys des de l'últim augment de salari mínim base quedant congelat en 130Bs (3,55$ segons BCV, i 3,11$ segons dòlar paral·lel, amb el canvi actual). Al juliol de 2024, el govern va anunciar un augment de l'anomenat salari integral, incrementant la suma dels anomenats bons de guerra (pagats en Bs, indexats al dòlar del BCV). Als pensionats se'ls va augmentar a 45$ (1.640Bs). Als empleats públics el pagament del bo de guerra és de 90$ del BCV, els 40$ del tiquet cistella, el salari per nòmina queda congelat. S'ha bonificat el salari, aquests “bons de guerra” no tenen incidència en paga de prestacions, ni vacances, ni estrenes, (complint amb els compromisos amb Fedecámaras d'anar eliminant les prestacions). I, mentre la cistella alimentària al març de 2024 assoleix els 554,26$, la cistella bàsica a Veneçuela (que a més de despeses d'alimentació inclou altres categories com educació, sanitat, transport i serveis), va assolir un cost de 1.200$ per a una família de cinc membres, segons el Centre de Documentació i Anàlisi Social de la Federació de Mestres (Cendas-FVM, 09-05-2024). La burgesia veneçolana ens paga part del salari o tot el salari en bolívars quan tota l'economia està dolaritzada.
Aquesta situació de crisi sempre empenyerà a la classe desposseïda, al proletariat, a rebel·lar-se, a la lluita pel pa, pel menjar. Però en absència d'una xarxa de lluita sindical fora del control de l'Estat i en absència de la influència del Partit Comunista Internacional, aquesta rebel·lió es consumirà en si mateixa o serà canalitzada per cada fracció de la burgesia que enrolarà a una part dels assalariats perquè lluiti pels interessos d'aquesta fracció, prometent-li falsament la solució de tots els seus problemes amb el seu triomf electoral.
La gran mentida del socialisme a Veneçuela
La gran victòria de la burgesia veneçolana – tant de l’oficialisme com de l’“oposició” – ha estat aconseguir identificar al Partit de l'Exèrcit amb el socialisme i el comunisme. És una necessitat imperiosa per a la classe obrera eliminar aquesta GRAN MENTIDA. A Veneçuela no hi ha socialisme, hi ha CAPITALISME. El capitalisme es basa en el treball assalariat, en què la nostra força de treball és una mercaderia més i té un preu: el salari. Per això el capitalisme significa inevitablement explotació i fam per a la classe obrera. Cap canvi de govern parlamentari significarà un canvi real per a la classe obrera en el capitalisme. L'Estat capitalista està al servei del capital, mani qui mani, governi qui governi.
La il·lusió parlamentària només serveix per distreure'ns mentre ens maten de fam o a trets: els governs parlamentaris passen i la fam queda. Els proletaris continuarem sofrint les conseqüències d'aquest sistema mentre ens enredin amb que cal canviar de govern quan el que cal fer és abolir aquest sistema d'explotació.
Aquesta és la realitat que viu i enfronta la classe obrera i el proletariat veneçolà, desarmat teòricament sense un organisme classista que li serveixi com a instrument per a la lluita per millors condicions de treball i salaris. La classe obrera no podrà lluitar ni tan sols per les seves reivindicacions immediates si no trenquem amb la política burgesa que influencia i dirigeix tot l'aparell sindical, trencant amb el seu control organitzatiu, tendint a formar organismes de lluita econòmica de classe i independents dels partits polítics parlamentaris, combatent la política de submissió o de solidaritat amb l'economia nacional o d'empresa, combatent i desemmascarant al règim democràtic parlamentari com a instrument clàssic de dominació de la dictadura del capital.
Necessitem recuperar un programa de superació revolucionària del capitalisme, només així podrem lluitar per millors condicions laborals i socials al mateix temps que preparem les condicions per a l'abolició de l'esclavitud del treball assalariat.
ABAIX EL FALS “SOCIALISME” DEL PARTIT DE L'EXÈRCIT!
ABAIX EL CAPITALISME EXPLOTADOR QUE AFAMA A LA CLASSE OBRERA!
PER LA REPRESA DE LA LLUITA DE CLASSE! PER L'ABOLICIÓ DEL TREBALL ASSALARIAT!
PARTIT COMUNISTA INTERNACIONAL – www.pcielcomunista.org
4 d'agost de 2024