¡Proletaris de tots els països, uniu-vos!
EL CULPABLE DE LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI AMBIENT ÉS EL CAPITALISME
Els problemes de la contaminació, la desertització creixent, el desglaç dels pols, etc. fa temps que hi són presents i s’agreugen, però ara estem davant d’una total onada mediàtica al respecte i això no és exactament casualitat. És impossible no veure darrere de tot això la manifestació dels xocs econòmics entre diferents grups de la burgesia mundial. Malgrat això, sense perjudici d’aquests interessos econòmics, LA REALITAT DRAMÀTICA ÉS QUE EL CAPITALISME ESTÀ DESTRUINT LA VIDA DEL PLANETA.
En la societat capitalista, el principi motor i la finalitat última és el GUANY, que només s’obté de l’EXPLOTACIÓ del treball assalariat (i mentre subsisteixi la propietat privada, l’intercanvi i els diners estarem en ple capitalisme).
Què fa que es produeixin els productes perquè es facin malbé en un temps determinat (obsolescència programada) i que existeixi la publicitat, amb totes les malalties que provoca (anorèxia, bulímia, vigorèxia, consumisme, etc.)? La necessitat d’obtenir GUANY. Si els productes no es fan malbé, no es poden vendre més exemplars, ni els següents models.
Què fa que ens aglomerem en concentracions urbanes que constitueixen autèntiques bombes de contaminació mediambiental? La necessitat de les empreses de disposar d’una gran massa de mà d’obra per obtenir el GUANY d’ella, juntament amb la imperiosa necessitat d’aquesta mà d’obra de trobar feina allà on n’hi ha.
Què ha produït les recents inundacions a l’estat espanyol? El clima, es dirà. Però no és només l’alteració del clima. És la falta de manteniment dels rius i rierols, la construcció en zones de pas d’aigua on s’allotja sobretot la població més pobra, etc. el que determina l’amplificació destructiva de les seves conseqüències.
Per què no es mantenen nets? Perquè no aporta GUANY. És molt més rentable deixar que passi la tragèdia i després donar pas al gran negoci de la reconstrucció. Aquest negoci de la reconstrucció deixa un GUANY molt més gran i està darrere de la majoria de les guerres actuals (a més de la lluita pel control del món).
Què produeix els recents incendis a l’estat espanyol? Altra vegada la falta de manteniment i neteja dels boscos. Però anem a l’altra banda del món: Què produeix els recents incendis a l’Amazones? La set de GUANY és la que porta a incendiar l’Amazones per crear àrees de cultius i mineria.
Però hi ha una destrucció més gran, si és possible, i és la GUERRA. El capitalisme porta a les seves esquenes dues guerres mundials, amb 15 milions de morts a la primera i 80 milions a la segona. L’obra culminant de la civilització burgesa són les bombes atòmiques llançades sobre les poblacions d’Hiroshima i Nagasaki
Des d’aleshores, la capacitat destructiva militar no ha fet més que augmentar, però no és l’únic canvi. El sistema capitalista està immers en una gran crisi de SOBREPRODUCCIÓ relativa de capitals que exigeix una DESTRUCCIÓ de forces productives per rellançar un altre cicle d’ACUMULACIÓ.
El repartiment del món realitzat a Ialta i Potsdam després de la Segona Guerra Mundial ha saltat pels aires i els EEUU no deixa de retrocedir mentre tampoc no deixa d’intentar desencadenar conflictes militars a tot el globus, intentant que esclati la Tercera Guerra Mundial, quan encara poden pensar a guanyar-la. La resta de països imperialistes (UE, Xina, Rússia, Aràbia Saudita, Iran, etc.) també ocupen posicions i intervenen militarment arreu del món.
El capitalisme està destruint el planeta, sí. No només això, sinó que amenaça amb destruir-lo completament amb la Tercera Guerra Mundial. Per tant, CAL DESTRUIR EL CAPITALISME PERQUÈ NO DESTRUEIXI EL PLANETA.
L’ ”ecologisme” com a ideologia específica consisteix precisament en l’afirmació de que es pot posar fre a tota aquesta destrucció conservant el capitalisme, sense abolir el treball assalariat i la propietat privada. I això no és només fals, sinó que és molt útil per a totes les empreses i Estats per desviar la lluita contra la contaminació i destrucció produïda pel capitalisme cap a un moviment que per a ells és inofensiu i que, fins i tot, pot ser i és un negoci rentable.
Per això, no es pot separar la lluita contra la contaminació i la destrucció que el capitalisme produeix de la lluita contra el mateix capitalisme, de la represa de la lluita de classe. Qualsevol omissió de la denúncia indissoluble i l’estret vincle entre capitalisme i destrucció del planeta no és altra cosa que COMPLICITAT amb els efectes tòxics i destructius del mode de producció capitalista.
Ens repeteixen per televisió, una i mil vegades: el problema del clima afecta per igual a “rics i pobres”. Res més convenient per a la burgesia que convèncer a la classe obrera de que tots som iguals davant de Déu, davant de la llei i, ara... davant del clima!
Que potser tenen les mateixes condicions els barris obrers i els barris de la burgesia? Que potser estem sotmesos a les mateixes condicions d’intoxicació i perillositat als centres de treball? Que potser podem accedir als mateixos tractaments i medicaments? Que potser la burgesia viu en soterranis on un mor ofegat quan hi ha inundacions? Que potser el menjar que pot comprar la classe obrera és el mateix que el menjar de qualitat que es pot permetre la burgesia?
Aquest món burgés s’ensorra i amenaça amb arrossegar-nos amb ell; no tenim pegats o tiretes que posar-li, sinó una nova societat per la què lluitar i viure. I no una caricatura d’aquesta amb noms canviats (com a Rússia, Xina o Veneçuela), sinó una societat veritablement comunista: sense treball assalariat, sense mercat, sense anarquia de la producció, sense propietat privada, sense Estat, ni crisis ni guerres... en la que “el lliure desenvolupament de cadascú serà la premissa del lliure desenvolupament de tots” (Manifest del Partit Comunista).